Presència

M’aturo un moment, conscient que Déu és aquí.
Penso en com tot el que m’envolta,
l’aire que respiro, tot el meu cos,
vibra amb la presència de Déu.

Llibertat

Demano l’ajuda de Déu
per a estar lliure de les meves preocupacions,
per a obrir-me a Déu en aquesta estona de pregària,
per a poder conèixer, estimar i servir més Déu.

Consciència

Pare del cel, gràcies perquè el teu amor no falla mai i la teva misericòrdia es renova cada matí. Que no deixi mai de recórrer a tu amb les meves necessitats, amb el meu amor.

La Paraula de Déu

¹⁷Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà:
—Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? ¹⁸Jesús li digué: —Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. ¹⁹Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare. ²⁰Ell li va dir:
—Mestre, tot això ho he complert des de jove. ²¹Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:
—Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. ²²En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.

²³Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: —Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! ²⁴Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
—Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! ²⁵És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. ²⁶Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:, —Si és així, qui pot salvar-se? ²⁷Jesús se’ls mirà i digué:
—Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.

²⁸Llavors Pere li va dir:
—Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. ²⁹Jesús digué:
—En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps,^{, 30}rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, * i, en el món futur, la vida eterna.

Inspiració

L'home que tenia molts béns va trobar tristor en la seva riquesa. D'alguna manera, la invitació del Senyor a donar i compartir el va amenaçar greument. Jesús sap com les possessions, la riquesa i les comoditats ens poden lligar. Sap que la seva compassió compensa gran part de la debilitat humana. Oferim al Senyor en oració tot el que som i tot el que tenim, demanant ajuda per a utilitzar amb saviesa el que posseïm i viure fàcilment sense allò que ens agradaria posseir però no podem.

El nostre paper en la vida és sembrar llavors i no pas estar preocupats per produir una gran collita. La llavor que se'ns dona és la paraula de Déu, que serveix per a portar un Regne de justícia, amor i pau. Tenim una contribució a fer, encara que pugui semblar petita. Hem de començar per algun lloc, potser amb una petita iniciativa.

Conversa

“No hi ha condemna per als que estan en Crist Jesús”. (Romans 8:1). M’adreço a Aquell que m’estima i em coneix millor del que em puc estimar o conèixer a mi mateix/mateixa. Li demano el que ara necessito.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén