Presència

Estimat Senyor, m’has cridat pel nom.
T’has gravat el meu nom al palmell de la mà.
Que pugui créixer en confiança i no cedeixi mai a la desesperació.

Llibertat

Senyor, fes-me la gràcia de ser lliure dels excessos d’aquesta vida. No deixis que em posseeixi el desig de riqueses. Mantén-me el cor i l’enteniment lliures per a estimar-te i servir-te.

Consciència

Pare, gràcies per enviar el teu Fill a la terra perquè estigui amb mi en cada experiència que visc. Gràcies perquè està amb mi d’una manera especial en aquests moments de pregària i a través de la teva Paraula.

La Paraula de Déu

¹³ »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

¹⁴»Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, ¹⁵i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. ¹⁶Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

Inspiració

L'evangeli d'avui és el text immediatament posterior a les Benaurances. Com si no n’hagués quedat clar el significat, l'evangelista utilitza tres metàfores per a expressar que viure les benaurances no és pas una cosa neutra o que alimenti simplement la vida espiritual de la persona. Viure-les ha de transformar la nostra vida i, en conseqüència, tenen efectes sobre les persones que ens envolten. Les imatges de la sal, que dona sabor als aliments, la ciutat que es posa a dalt de tot d'una muntanya, o la llum, que il·lumina la foscor, reflecteixen aquest poder transformador sobre la conducta humana, que està cridat a sacsejar la consciència de les persones que ens contemplen. Probablement, per a la majoria dels lectors d'aquest text, el problema no és deixar de fer el mal, encara que de vegades se'ns pot colar inadvertidament, sinó canviar hàbits i maneres que en el fons estan molt enganxats al món i fan la nostra vida més aviat grisa. ¿Quant del que fem és realment diferent del que fan els nostres veïns i companys que potser no creuen? Perquè també entre ells hi ha gent bona.

Alberto Núñez sj

Conversa

Imagino ara una de les Persones de la Trinitat davant meu, Pare, Fill o Esperit Sant, qui em vingui a la imaginació amb més naturalitat, i hi tinc una conversa, parlant amb el cor a la mà, sobre el que acabo de llegir o sobre el que avui estic sentint i experimentant de la meva vida.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén