Presència

M’aturo durant una estona i intento adonar-me que Déu és present.
Per a mi, aquí i ara, ell és present en allò que faig,
en les persones i en les situacions en què em trobo diàriament.
Em faig present a Aquell que sempre és present per a mi.

Llibertat

Senyor, com sant Ignasi, us ofereixo la meva memòria, l’enteniment,
tota la meva voluntat. Tot el que et demano és el teu amor i la teva gràcia.
I això em basta.

Consciència

Conscient de la teva presència, Senyor,
miro el meu passat recent.
Vull ser sincer/sincera amb mi mateix/mateixa sobre com he estat
i el que he fet,
perquè sé que estimes la veritat en el cor
i m’acceptes tal com soc.

La Paraula de Déu

²⁰»Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

²¹»Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. ²²»Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern. ²³»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, ²⁴deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. ²⁵»Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. ²⁶En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

Inspiració

El Senyor diu: no matis. Matar és truncar la vida d’un ésser humà. Matar és trencar la nostra relació amb Déu en allunyar-nos-en.

Matar és una acció que molt probablement no farem mai; però, ens sentim responsables de tantes vides arrencades, aniquilades, ofegades cada dia en el món? Quantes vides creades per a l’estimació del Pare són segades?

Més al nostre abast està irritar-nos amb el germà, insultar-lo o maleir-lo; això és també matar-lo! No li prenem la vida, però li trepitgem la dignitat, menyspreem aquell ésser creat com a únic i meravellós als ulls de Déu! El reduïm a enemic nostre.

¿Com podem acostar-nos a l’altar per oferir les nostres ofrenes de gratitud per l’amor creador, si abans l’hem menystingut en establir una relació amb l’ésser, que és la seva obra, tractant-lo com a diferent, com a oponent amb qui lluitar, a qui posar un plet, ignorar o menysprear?

El Senyor dóna un missatge clar: primer vés a fer les paus amb el germà amb qui has trencat el lligam amb Déu; accepta’l, perdona’l, acull-lo, agraeix-lo... Si no presentem com a ofrena aquesta relació de germà, en què el Senyor ens atreu i se’ns fa present; quin sentit té que ens acostem i l’ofrena sols vingui de nosaltres mateixos?

Les desavinences entre les persones generen un dolor que arrosseguem i que paguem amb la corrosió de l’ànima. Si ens acostem a Déu, sempre rebrem el perdó gratuïtament.

Mercè Almirall

Conversa

“El va mirar i l’estimà” (Marc 10,21). ¿Puc permetre’m seure a la mirada amorosa de Jesús, que m’estima en tot moment i lloc, en totes les circumstàncies? Déu sempre em mira amb un amor incondicional.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén