Presència

A qualsevol hora del dia o de la nit, podem invocar Jesús.
Sempre espera que ens adrecem a ell, i sempre ens escolta.
Quina benedicció més meravellosa.
No cal telèfon, ni correus electrònics, només un xiuxiueig.

Llibertat

Senyor, et demano la gràcia de conèixer
que fer la teva voluntat és una alegria
perquè la teva voluntat és el meu desig més profund
i tu sempre estàs disposat al que és millor per a mi.

Consciència

En aquest moment, Senyor, adreço a tu els meus pensaments.
Deixaré de banda les meves feines i preocupacions.
Reposaré i em refaré en la teva presència.

La Paraula de Déu

³³»També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. ³⁴»Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ³⁵ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. ³⁶No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. ³⁷Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

Inspiració

El que es diu de més i el Maligne: la invitació a l’autenticitat. El sí que és sí i el no que és no. El món de les relacions, amb el mateix Déu i amb les persones. L’honestedat de la paraula. El perill de la paraula, de vegades feta manipulació, banal, buida o convertida en un dir sense sentir, falsa, feridora... La paraula mostra l’obra de la creació en nosaltres. Ens explica. Diu on som. Irradia. Escampem confiança, seriositat, respecte, tendresa, compassió, humilitat..., o no? Ens convertim en camí de vida per als altres? Som fiables? Oferim i fem do de la nostra autenticitat en les relacions que tenim?

Jesús coneix l’ésser humà; per això parla del nostre parlar. Jesús coneix les febleses i les traïcions, ens adverteix perquè fem el camí infinit del Pare; no ens mira des del silenci, la seva autenticitat ens sosté: no torneu a la fosca, atureu-vos, disposeu-vos a la claror de la paraula neta, tota llum per a ser llum per als altres. Enmig de tanta boira, que quan digueu sí, sàpiguen que és sí, i quan digueu no, sabran que és no. La resta, el Maligne.

M. Lluïsa Geronès Estrada

Conversa

Imagino ara una de les Persones de la Trinitat davant meu, Pare, Fill o Esperit Sant, qui em vingui a la imaginació amb més naturalitat, i hi tinc una conversa, parlant amb el cor a la mà, sobre el que acabo de llegir o sobre el que avui estic sentint i experimentant de la meva vida.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén