Presència

Jesús espera, silenciós i invisible, per entrar en el meu cor.
Respondré a la seva crida.
Ell ve amb el seu poder i el seu amor infinits.
Que m’ompli d’alegria en la seva presència.

Llibertat

Senyor, m’has creat perquè visqui en llibertat. Que el teu Sant Esperit em guïi perquè et pugui seguir lliurement. Infon en el meu cor el desig de conèixe’t i d’estimar-te cada dia més.

Consciència

Déu meu, que descansi en la teva presència resplendent, tal com una flor gaudeix de la llum i la calidesa del sol. Gràcies per portar llum i calidesa a la meva vida, a través d’altres persones, a través de la natura, a través de la teva Paraula.

La Paraula de Déu

²⁹Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. ³⁰Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. ³¹La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.

³²Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí. ³³Els deixebles li diuen:
—D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent? ³⁴Jesús els pregunta:
—Quants pans teniu?
Ells li responen:
—Set, i uns quants peixets. ³⁵Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, ³⁶prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. ³⁷Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres.

Inspiració

La multiplicació dels pans la narren els quatre evangelistes. Mateu i Marc en relaten una segona i ho veiem en l’evangeli d’avui. L’escena ens diu que el Mestre s’adona d’una realitat primària: la necessitat de nodrir-se. Jesús s’adona de la situació i se’n fa càrrec. Llavors, amb tota naturalitat, va succeint el “miracle”.

Podem deduir que en la manera d’obrar de Jesús hi ha un primer impuls que desperta el seu tarannà; és la compassió. Ho veiem repetit en molts relats de l’evangeli. Aquesta actitud determina tota la seva activitat. Jesús fa la “multiplicació dels cors” sensibles.

El relat de la multiplicació dels pans ens convida a descobrir que el projecte de Jesús és alimentar els homes i reunir-los en una fraternitat real en la qual sàpiguen compartir «el seu pa i el seu peix» i conviure com a germans.

Ser compassius, compartir... Aquesta manera d’entendre la vida és el veritable miracle. Aquestes actituds són signes que intenten "deslliurar-nos del mal" d'aquest món insolidari i ens apunten cap a un horitzó on algun dia el Regne de Déu ocuparà el seu lloc...

Això va intentar fer el nostre sant d’avui, sant Francesc Xavier, patró de les missions, que es va multiplicar per portar la bona nova als racons més llunyans del planeta.

No cal, probablement, anar tan lluny. Si fem el que podem i preguem sincerament, la resta ja la farà el Senyor.

Emili Reimat

Conversa

Quines mocions ha deixat en mi la Paraula de Déu?
M’ha deixat indiferent?
M’ha consolat o m’ha mogut a actuar d’una manera nova?
Imagino Jesús al meu costat; està dret o assegut,
em giro i comparteixo els meus sentiments amb ell.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén