Presència

M’aturo un moment, conscient que Déu és aquí.
Penso en com tot el que m’envolta,
l’aire que respiro, tot el meu cos,
vibra amb la presència de Déu.

Llibertat

Senyor, infon en el meu cor
el desig de conèixe’t i d’estimar-te més.
Que pugui respondre a la teva voluntat sobre la meva vida.

Consciència

Visc en una xarxa de relacions: vincles amb la natura, les persones, Déu.


Ressegueixo aquests lligams, donant gràcies per la vida que els travessa.


Alguns d’ells estan retorçats o trencats: puc sentir penediment, ràbia, decepció.


Prego pels dons de l’acceptació i el perdó.

La Paraula de Déu

²¹»No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.

²⁴»Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. ²⁵Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. ²⁶En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. ²⁷Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.

Inspiració

L’evangelista Mateu conclou l’apartat del sermó de la muntanya, amb les ressenyes que llegim avui, reafirmant que la fe cristiana no consisteix en la mera acceptació intel·lectual d’una doctrina; per contra, és una adhesió pràctica al missatge de Crist... “qui fa la voluntat del meu Pare del cel”.

És curiós contemplar com els missatges narrats en els Evangelis no són només unes “memòries” de la vida de Jesús. Són més, ressonen com a paraules d'algú que és viu i continua parlant ara mateix als qui creuen en ell. Són paraules que il·luminen també els nostres problemes d’avui.

L'evangeli no és només un llibre que es llegeix; l'evangeli “s'escolta”. Jesús continua viu en ell. I és aquest Jesús qui ens convida a construir la nostra vida sobre les seves paraules: «Qui escolta aquestes paraules meves i les posa en pràctica s'assembla a l'home prudent que va edificar la casa sobre roca».

El seguidor de Jesús ha de tenir aquesta doble capacitat: escoltar i posar en pràctica. Ignasi de Loiola copsa també aquesta intuïció i recomana als seus ser persones “contemplatives en l'acció”.

En la societat d'avui parlem molt de valors, però hem deixat d’associar-los a la seva complementarietat, que són les virtuts. Els ”valors” són els principis o les qualitats que una societat considera importants i desitjables per al seu bon desenvolupament, i les “virtuts” són la pràctica habitual i la manifestació d'aquests valors en accions concretes.

Com i amb qui construeixo la meva vida? Ho faig amb seny?

Emili Reimat

Conversa

El do de la paraula és un regal meravellós.
Que pugui utilitzar aquest regal amb amabilitat.
Que sigui lent per pronunciar paraules dures,
paraules feridores i paraules pronunciades amb ira.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén