Presència

M’aturo un moment
i penso en l’amor i la gràcia
que Déu vessa en mi,
creant-me a la seva imatge i semblança,
fent-me el seu temple….

Llibertat

Senyor, deixo a una banda les preocupacions, els ressentiments i les pors
a què a vegades m’agafo amb força.
Fes que obri les mans i el cor per rebre lliurement
tots els dons que necessito ara.

Consciència

Hi ha un temps i un lloc per a tot, com diu la dita.
Senyor, concedeix-me que sempre pugui desitjar
passar temps en la teva presència,
per poder escoltar la teva crida.

La Paraula de Déu

²⁷Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant:
—Fill de David, tingues pietat de nosaltres!” ²⁸Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:
—¿Creieu que ho puc fer, això?
Li responen:
—Sí que ho creiem, Senyor. ²⁹Llavors els va tocar els ulls dient:
—Que es faci segons la vostra fe. ³⁰I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:
—Mireu que ningú no ho sàpiga. ³¹Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.

Inspiració

Jesús en l’evangeli d’avui guareix dos cecs que el seguien demanant que se n’apiadés. Va ser quan va arribar a casa –probablement a casa de Pere, a Cafarnaüm– que es va dirigir a ells. Els preguntà si creien que ho podria fer, és a dir, si tenien fe en ell. Ells respongueren afirmativament. Aleshores Jesús els tocà i digué: «que es faci com heu cregut». I recobraren la vista.

Jesús ens mostra com és de sensible a les necessitats dels altres davant la petició d’ajut dels vulnerables i malalts. Només demana que es tingui prou fe per a creure en ell. Jesús s’aproxima als cecs, els toca. Tot un exemple a seguir per nosaltres. De lluny una persona necessitada no pot sentir-se acollida, no rep el nostre amor. Cal acostar-s’hi per a empatitzar o, millor, tenir compassió –com-padir-se–, patir amb ella, per a comprendre-la i deixar-nos tocar per la seva necessitat, trencant el mur de protecció de la indiferència. Fer voluntariats en llocs on hi ha persones necessitades omple el cor i dona sentit a la vida. És més el que es rep que el que es dona.

Senyor, augmenta la meva fe. Massa vegades vivim encegats per desitjos del món –aconseguir diners, poder, prestigi– i tancats en nosaltres mateixos i les nostres famílies i amics, i no som capaços de descobrir Jesús en els altres, especialment en els més vulnerables, pobres i necessitats. Ni fins i tot dins nostre, on Déu habita en el nostre centre. Demanem al Senyor que ens guareixi de la ceguesa del consumisme i materialisme i ens faci sensibles al patiment dels altres.

Joan Viñas Salas

Conversa

Per a comunicar-nos no necessitem sempre parlar.
Puc imaginar-me estar assegut i en silenci amb Jesús?
En silenci, jo mirant-lo a ell i ell a mi.
Com em sento?

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén