Dilluns de Pasqua
Quaresma 2025
Pregària d’obertura
Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.
Evangeli
Lluc 24:13-35
Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Jesús els preguntà: —Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: —¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? Els preguntà: —Què hi ha passat? Li contestaren: —El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas. Aleshores Jesús els digué: —Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria? Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell. Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li: —Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l’un a l’altre: —¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: —Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó! També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
Reflexió
El viatge dels deixebles a Emaús ensenya la lliçó profunda de reconèixer Jesús en els moments ordinaris i inesperats de la vida. Inicialment, els deixebles no reconeixen el Senyor ressuscitat caminant amb ells, però els seus ulls s’obren quan parteix el pa. Això posa de manifest la importància d’estar atents a la presència de Crist en les nostres interaccions diàries, converses i actes senzills de compartir. Cultivant un esperit de consciència i obertura, podem trobar Jesús en les coses del món i trobar un significat més profund a les nostres experiències quotidianes.
L’explicació de Jesús de les Escriptures als deixebles en el camí d’Emaús subratlla el paper vital de les Escriptures per a entendre el pla de Déu i reconèixer la seva presència. El cor els crema dintre seu mentre escolten, il·lustrant el poder transformador de la Paraula de Déu. A més, l’acte de partir el pa significa la importància de la comunitat en el camí cristià. Participar en les Escriptures i en el culte i la comunió en comunitat enforteix la nostra fe i ens ajuda a veure Jesús amb més claredat en la nostra vida i en la dels altres.
Contemplació
Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.
Acció de gràcies
Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.
Companys pelegrins
Recordeu que no hi ha res petit als ulls de Déu. Fes tot el que fas amb amor.
– Santa Teresa de Lisieux
Pregària de tancament
Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.
Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.
Final del recés
Que el Senyor us beneeixi i us guardi.
Que us faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de vosaltres.
Que fixi damunt vostre la seva mirada i us doni la pau.
En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
Amén