Diumenge de Pasqua

Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 24:6-12

No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.” Elles van recordar aquestes paraules de Jesús. Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. Amb tot, Pere s’aixecà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.

Reflexió

Maria Magdalena, Joana, Maria, la mare de Jaume, i les altres dones demostren un coratge i una fe notables en compartir la notícia de la resurrecció amb els apòstols, malgrat la seva incredulitat inicial. La seva voluntat de proclamar els esdeveniments increïbles que havien presenciat ens anima a compartir amb valentia les nostres pròpies experiències de l’obra de Déu en la nostra vida. Fins i tot davant l’escepticisme o el dubte dels altres, estem cridats a ser ferms en el nostre testimoni, confiant que pot inspirar i, finalment, conduir els altres a trobar la veritat de Crist ressuscitat.

La resposta de Pere al missatge de les dones –córrer cap a la tomba i investigar per ell mateix– mostra la seva naturalesa humana i la seva manca de fe continuada, a pesar de tot el que Jesús li havia ensenyat. La seva sorpresa en trobar la tomba buida i els llençols abandonats ens dona coratge. Si nosaltres també som com Pere i ens costa creure sense veure amb els nostres propis ulls, Jesús serà pacient amb nosaltres com ho va ser amb Pere, la roca sobre la qual va edificar l’Església.

Això ens allibera per continuar activament el nostre propi viatge espiritual, buscant una comprensió més profunda i experiències personals de la presència de Déu. En acostar-nos a la nostra fe amb curiositat i obertura, podem descobrir veritats profundes que aprofundeixin la nostra relació amb Crist i ens omplin d’admiració i meravella.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Tenim tant de valor per a Déu que va venir a viure entre nosaltres… i a guiar-nos cap a casa. Ell farà tot el possible per a buscar-nos, fins i tot fins a ser aixecat a la creu per atreure’ns cap a ell. Només podem respondre estimant Déu pel seu amor.

– Santa Caterina de Siena

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.