Diumenge de Rams

Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 23:13-38

Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, i els digué:
—M’heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
Llavors tots alhora es posaren a cridar:
—Mata’l, aquest! Deixa’ns lliure Barrabàs!
Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat.
Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. Però ells cridaven:
—Crucifica’l, crucifica’l!
Per tercera vegada Pilat els digué:
—Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria anava imposant-se.
Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició: va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.
Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:
—Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè venen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.” Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!” Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec?
En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús deia:
—Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.
Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus.
El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient:
—Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!
També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre i deien:
—Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!
Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»

Reflexió

Som convidats a viatjar pels moments profunds del patiment, la mort i la resurrecció de Jesús, coneguts col·lectivament com el misteri pasqual. Aquest viatge no és tan sols una seqüència d’esdeveniments, sinó una experiència indivisible que revela el sentit més profund de la vida i la missió de Jesús. En participar plenament en aquests esdeveniments, som cridats a reflexionar sobre el poder del sacrifici i la redempció en la nostra pròpia vida. Abraçar el misteri pasqual ens anima a trobar esperança i renovació enmig de les nostres proves, sabent que la resurrecció i la nova vida segueixen el sofriment i la mort.

Jesús, tot i ser el Fill de Déu, es va humiliar i va assumir el paper de servent, fins a la mort en una creu. Aquesta profunda humilitat i abnegació ens desafia a adoptar la mateixa mentalitat en la nostra vida quotidiana. Som convidats a deixar anar el nostre ego, abraçar la humilitat i servir els altres amb amor i compassió genuïns, seguint l’exemple donat per Crist. Mitjançant aquest buidament personal, ens acostem més als ensenyaments de Jesús i ens convertim en veritables deixebles.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

L’amor es mostra més en fets que en paraules.

– Sant Ignasi de Loiola

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.