Lluc 23:35-43 BCI
35El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient:
—Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit! 36També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre 37i deien:
—Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!38Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»
39 Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient:
—¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!
40 Però l’altre, renyant-lo, li respongué:
—¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? 41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.
42 I deia:
—Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.
43 Jesús li digué:
—En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 23:35-43 BCI
Inspiració - 2025-11-23 Pregària diària
Crist Rei. Un rei ben diferent dels reis d’aquesta terra, per cert. Per començar, la reialesa de Jesús no és un privilegi que l’allunyi de nosaltres: “som família teva, os del teu os i carn de la teva carn”, deien les tribus d’Israel a David, quan volien fer-lo el seu rei. També nosaltres sabem que ell és un rei així: família nostra… igual a nosaltres en tot, llevat del pecat. Per això no vol salvar-se només a si mateix; suporta les invectives del criminal que li retreu la seva passivitat, sense aprofitar-se dels seus privilegis per a treure’n avantatges; i, sobretot, és a prop dels qui sofreixen… i a prop nostre. O, millor, nosaltres sempre estem a prop d’ell: “avui seràs amb mi al paradís”, ens diu a nosaltres, com deia a aquell lladre, quan li demanem que es recordi de nosaltres en arribar al seu Regne.
Josep Giménez sj
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/ocuafl