Marc 15:33-39,16:1-6 BCI
33Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. 34I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: — Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?», 35En sentir-ho, alguns dels presents deien:
—Mireu com crida Elies. 36Llavors un corregué, xopà de vinagre * una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:
—Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. 37Però Jesús llançà un gran crit i va expirar. 38Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. 39El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: —És veritat: aquest home era Fill de Déu.,
1Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. 2El primer dia de la setmana —el diumenge—, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3Es deien entre elles: —¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre? 4Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. 5Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, i es van espantar. 6Ell els diu: —No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 15:33-39,16:1-6 BCI
Inspiració - 2024-11-02 Pregària diària
La Solemnitat de Tots Sants –que celebràvem ahir– i la Commemoració dels fidels difunts, són dues dates que al cap i a la fi, conflueixen en una mateixa intenció: tenir un record per tots aquells que avui són «feliços» en la Glòria de Déu.
Aquesta d’avui la fem potser una mica més entranyable, perquè en aquest dia recordem especialment les persones estimades de més a prop que ens han avançat en la mort.
Tant de bo aquesta commemoració fos un record agraït i joiós, en sintonia amb els colors de les flors que tradicionalment els oferim.
A aquesta festa li hem posat un to ben trist, quan trobo que hauria de ser una memòria joiosa i feliç –i no reservada només per a un únic dia–: recordar i donar gràcies per la vida de les persones que han deixat una petjada important en la nostra vida, que ens han acompanyat i ens acompanyen, que d’una banda trobem a faltar, però que d’una altra sabem que hi continuen sent…
«Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria». La glòria de què els nostres estimats difunts gaudeixen en magnífica companyia, i de què nosaltres també gaudirem amb ells. I tots plegats, feliços per sempre.
Paloma Aragüe Calle hcsa