dissabte 21 setembre •Sant Mateu, apòstol i evangelista
Presència
Déu està amb mi, i encara més,
Déu és dins meu, donant-me l’existència.
Em mantinc uns moments en la presència vivificant de Déu
en el meu cos, la meva ment, el meu cor
i en tota la meva vida.
Llibertat
Senyor, us prego em concediu el vostre do de llibertat.
Que el vostre Esperit Sant
guïi els qui tenen el poder i treballin
per a la igualtat de tot el teu poble.
Consciència
Concediu-me, Senyor, ser conscient
i agraït per totes les coses bones que m’heu donat.
Que pugui compartir sempre les benediccions rebudes amb els altres.
La Paraula de Déu
Mateu 9:9-13 BCI
9Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué: —Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir.
10Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. 11Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles: —Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors? 12Jesús ho va sentir i digué: —El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. 13Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
Inspiració
És notable com depenent del lloc on ens situem veurem l’escena d’una manera o d’una altra... i les vivències podran ser fins i tot antagòniques!
+ Mateu: la persona que rep la mirada i la crida de Jesús. Prendre’s un temps per contemplar com Jesús crida Mateu ens permet prendre consciència com Jesús toca el cor de les persones, simplement, amb una mirada. La profunda i alhora gens artificiosa crida omple el cor de Mateu i el fa canviar de vida.
+ Els fariseus es miren l’escena des de la distància: més que alimentar l’admiració, el que fan és alimentar la rancúnia. Ara Jesús els està obligant a sortir del seu lloc de confort. Jahvè es manifesta i actua de les formes més sorprenents...i això els fa mandra. Som nosaltres tant reactius davant la sorpresa de Déu a les nostres vides?
+ Jesús: com se centra en el que la gent necessita. No s’atura pels prejudicis que, de ben segur, deu notar en l’ambient. No! Segueix endavant, i proposa una manera nova de viure, basada en un canvi del cor.
Que el Senyor ens concedeixi el seu seguiment des de la il·lusió i l’amor i no pas des de la por.
Enric Puiggròs sj
Conversa
Començo parlant amb Jesús sobre el fragment de l’escriptura que acabo de llegir.
Quina part d’aquest m’ha tocat interiorment?
Potser també les paraules d’un amic – o alguna història que he sentit recentment –
lentament pugen a la superfície de la meva consciència.
Si és així, pot aquesta història il·luminar el que el passatge de les Escriptures està intentant dir-me?
Conclusió
Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.
Amén
Gràcies per pregar amb Espai Sagrat avui.
Presència
De què es tracta?
De fer-se present a si mateix, connectant amb la pròpia respiració, cos, sons i amb tot el que està passant en el moment present, per tal de viure centrat en aquest temps de pregària.
Pràctica:
Consciència de la Presència de Déu
Si algú us demanés que els doneu una altra paraula per a “Déu”, podrieu utilitzar la paraula “Presència”, perquè això és el que és Déu. Quan Moisés va demanar a Yahweh el seu nom, Yahweh va respondre: “Sóc el qui sóc”, que significa “Sóc present”. Déu està dient en veritat: “Jo estaré allà per tu.” Déu està íntimament present en tot, i especialment en nosaltres. El nom de Jesús és Emmanuel, que significa “Déu és amb nosaltres”. L’Evangeli de Mateu acaba amb la meravellosa afirmació: Sapigueu que estic amb vosaltres sempre; sí, fins al final dels temps.
(Trobar Déu en totes les coses, de Brian Grogan SJ)
Exercici
Seu a la cadira, dret però còmode, amb l’esquena recolzada. Deixa que el teu cos es relaxi (sense ajeure’t), amb els peus a terra davant teu i les mans en repòs sobre les cuixes o unides a la falda.
Tanca els ulls o fixa’ls en algun punt davant teu. Ara deixa que tota la teva atenció es centri en el que sents del teu cos. Pots començar pels teus peus i seguir cap amunt, deixant reposar la teva atenció, potser només durant uns segons, en qualsevol part del cos que sentis, desplaçant l’atenció d’una part del cos a l’altra, encara que, com més temps puguis aguantar l’atenció en una part, millor. La teva atenció està en el que estàs sentint, no en els pensaments sobre els teus sentiments. Si et sents incòmode, o ansiós o vols moure’t de posició, només has de reconèixer el malestar, assegurar-te de que estàs bé, i, sense moure’t, continua centrant l’atenció en allò que sents del teu cos.
La ment rarament ens deixa gaire en pau per fer-ho sinó que comença a demanar atenció fent comentaris i preguntes: Això és una pèrdua del teu temps valuós. Què té a veure això amb la pregària? Quin sentit té? Reacciona davant aquestes preguntes i comentaris com ho fas amb la picor; reconeix-los sense jutjar i després torna a sentir el cos.
Pots, si així ho sents, passar a una pregària més explícita repetint-te la frase de sant Pau: En Ell visc, em moc i existeixo.
(adaptat de God of Surprises per Gerry W Hughes SJ)
Exercici de respiració
Aquest exercici consisteix en concentrar tota la teva atenció en les sensacions físiques d’inspirar i expirar, sense canviar deliberadament el ritme de la teva respiració.
Centra l’atenció en sentir l’aire fred que entra a les teves fosses nasals i l’aire càlid quan exhales. Al principi en tenir consciència de la teva respiració pots adonar-te que es torna irregular, però això, per regla general, no es manté. Si continua aquesta irregularitat i et trobessis sense alè, senyal que aquest exercici ara no és per a tu.
La majoria de la gent troba que en fer aquest exercici el patró de la seva respiració canvia, la respiració es torna més profunda i més lenta i comencen a endormiscar-se. En si mateix, és un molt bon exercici de relaxació, però si us interessa utilitzar-lo per a una pregària més explícita, deixeu que la inspiració expressi tot el que anheleu a la vida, per impossible que sembli a la pràctica, i deixeu que l’expiració expressa la teva entrega de tot a Déu, tota la teva vida amb les seves preocupacions, pecats, culpa i penediments.
És important fer-ho sense emetre un auto-judici, ja sigui d’aprovació o desaprovació. Mantingueu la vostra atenció fixa en el vostre desig de deslliurar-vos totes aquestes preocupacions sobre vosaltres mateixos, i no us agafeu a elles com si fossin un tresor.
(adaptat de God of Surprises per Gerry W Hughes SJ)
Exercici d’escolta
Seieu a la vostra cadira, dret però còmode, amb l’esquena recolzada.
Ara només adoneu-vos dels sons que podeu escoltar, sons llunyans. Escolteu-los, no intenteu posar-los un nom…
Preneu esment dels sons més dèbils, després dels sons més propers. Només escoltar, prendre consciència d’ells….
I del so de la teva pròpia respiració i del teu propi batec del cor, feble, però el teu propi ritme de vida…
I del so del silenci al teu lloc de pregària, el silenci dins teu…
Escolta d’aquesta manera durant uns minuts.
(adapted from Praying in Lent by Donal Neary SJ)
Llibertat. Guia.
De què es tracta?
Es tracta de reconèixer el do del lliure albir que Déu ens ha donat i de retornar-li aquest do, perquè puguem unir la nostra voluntat amb la voluntad de Déu per a nosaltres, i estar oberts a la seva voluntat durant la nostra pregària.
Practica:
Pregant per la llibertat
Aquesta pregària ens ajuda a posar-nos en actitud de disponibilitat davant Déu Sant Ignasi descriu aquesta “oració preparatòria” com demanar “la gràcia de que totes les meves intencions, accions i operacions es dirigeixin exclusivament a la lloança i el servei de la Divina Majestat”. (Exercicis espirituals, núm. 46) Pots provar-ho pregant amb aquestes paraules:
Senyor, desitjo intensament preparar-me bé per aquest moment.
Vull preparar-me plenament i estar del tot atent i disponible a vos.
Ajudeu-me a clarificar i purificar les meves intencions.
Tinc molts desitjos contradictoris.
Em preocupen les coses que realment no importen ni duren.
Sé que si jo us dono el meu cor,
tot el que faci seguirà aquest cor nou.
En tot el que sóc avui, en tot el que intento fer,
en totes les meves trobades, reflexions, fins i tot en les frustracions i els fracassos
i especialment en aquest temps de pregària,
en tot això, que pugui deixar la meva vida a les vostres mans.
Senyor, sóc vostre. Feu de mi el que vos vulgueu. Amen.
Consciència. Guia.
Què es?
És semblant a la pregària de l’examen que forma part de la tradició ignasiana, i implica mirar enrere durant les últimes 24 hores, per veure on Déu ha estat treballant en la teva vida. Podem mirar tant moments de “consolació”, on hem sentit l’amor, la gràcia i la misericòrdia de Déu, com també els moments de “desolació” on potser no hem experimentat la presència de Déu, o d’alguna manera ens hem allunyat de Déu i de l’amor i ens hem quedat curts en la nostra actuació. Donem gràcies a Déu per tot el que ha estat bo, i li demanem la seva misericòrdia i perdó pel que ha estat complicat o per allò en què hem fallat.
Pràctica:
Introducció a la revisió de la consciència
Si és cert que Déu actua en tots els detalls de la nostra vida, com començar a reconèixer la seva acció i la nostra resposta?
Al final del dia, sobretot abans d’anar a dormir, la ment, sense cap esforç conscient per part nostra, tendeix a reproduir alguns dels fets del dia de manera tan vívida que, si el dia ha estat particularment ple, podem trobar difícil l’ anar a dormir. És possible que ens trobem recreant de nou una baralla, pensant en les sortides intel·ligents i perspicaces que hauríem pogut dir si haguéssim estat més ràpids, etc.
La revisió de la consciència es basa en aquesta tendència natural de la ment. Ens pot ajudar a ser més conscients de la presència i l’acció de Déu en la nostra vida quotidiana, i a ser més sensibles per a captar on estem cooperant amb la gràcia de Déu i on l’estem rebutjant.
Com fer la revisió de la consciència
Deixeu que la vostra ment recorri fluidament les últimes 24 hores, abstenint-vos de qualsevol auto-judici, ja sigui d’aprovació o desaprovació, atenent i gaudint només dels moments del dia pels quals esteu agraït. Fins i tot el dia més esgarrifós inclou alguns bons moments, només cal que ens prenem la molèstia de mirar: pot ser la vista d’una gota de pluja que cau o el simple fet que puc veure-ho. Quan la gent intenta fer aquest exercici, se sol sorprendre de la quantitat i varietat de bons moments del dia que, de no haver-ho fet, s’haurien oblidat ràpidament, enfosquits, potser, per qualsevol altra experiència dolorosa del dia. Després d’haver recordat els esdeveniments i de reconèixer els dons rebuts, agraïu i lloeu Déu per ells.
Acabada l’acció de gràcies, el següent pas és adonar-vos dels estats d’ànim i sentiments interiors viscuts, assenyalant, si podeu, què els va ocasionar, però de nou abstenint-vos de qualsevol auto-judici. Estigueu amb el Crist mentre considereu aquests estats d’ànim i pregueu-li que us mostri les actituds que es troben en el rerefons. L’important no és analitzar la nostra experiència, sinó contemplar-la en la presència del Crist i que Ell ens mostri on l’hem deixat estar en nosaltres i on hem rebutjat la seva presència. Li agraïm les vegades que hem sigut “canals de la seva glòria” i li demanem perdó per les vegades que li hem negat l’entrada. Ell mai rebutja el perdó. Coneix la nostra debilitat molt millor que nosaltres mateixos. Tot el que hem de fer és mostrar-se-la i Ell pot transformar la nostra debilitat en força. Podem concloure amb una breu pregària, en la que ens preparem pel dia següent, i en la que demanem l’ajuda de Déu.
Pregària per a la revisió de la consciència
Senyor, tu em coneixes millor que jo mateix. El teu Esperit impregna cada moment de la meva vida. Gràcies per l’amor i la gràcia que vesses en mi. Gràcies per el teu prec, constant i suau, a que et deixi entrar a la meva vida. Perdona’m per les vegades que he rebutjat aquesta invitació i m’he tancat a tu. Ajuda’m, en el nou dia, a reconèixer la teva presència a la meva vida, a obrir-me a tu, a deixar-te treballar en mi, a procurar la teva major glòria. Amen.
Scripture Guide
What is it?
This is where we read a passage of scripture, slowly and mindfully, and see what strikes us or catches our attention. How is God speaking to us through His Word? Below are some thoughts and exercises on how to do this.
Practice:
Listening to the Word
Read over the passage, slowly, several times and see if any word or phrase stands out for you, and stay with that phrase for as long as you like before turning your attention to any other.
The process is a bit like sucking a boiled sweet (for US readers, hard candy). Do not try to analyse the phrase, just as you would not normally break up a boiled sweet and subject it to chemical analysis before tasting it.
Often a phrase will catch the attention of our subconscious mind’s needs long before our conscious mind is aware of the reason for the attraction. That is why it is good to remain with the phrase for as long as possible without trying to analyse it.
I may find all sorts of distractions running through my mind, but some thoughts, far from being distractions, can become the substance of my prayer. It is as though the phrase of Scripture is a searchlight which plays upon my stream of consciousness, thoughts, memories, reflections, daydreams, hopes, ambitions, fears, and I pray out of the mixture of God’s Word and my inner thoughts and feelings.
Scripture as a Searchlight
The opening verse of the Bible, “Now the earth was a formless void, there was darkness over the deep and God’s spirit hovered over the water”, is describing a present state of affairs, not a past event, and when I pray from the Scriptures I am letting the Spirit of God hover over the chaos and darkness of my being.
When I allow the Word of God to hover over my preoccupations, then anything can happen, for he is the God of surprises. It is important that I do not hide my inner chaos from the Word of God or from myself. We are often so trained that we think it wrong to allow any negative feelings entry into our prayer, especially negative feelings about God. We have to learn to grow out of this training, expressing our feelings and thoughts freely before God and trusting that he is big enough to take our tantrums. There is no point in pretending before God, who knows us better than we know ourselves.
There is no thought, feeling or desire within you which cannot become the substance of your prayer in the light of God’s Word, when you know that God loves the chaos that is you and that his Spirit working in you can do infinitely more than you can think or imagine.
Dealing with Distractions
Trying to pray like this, it may well happen that the mind begins to fill with questions and apparent distractions. How do I know that I am not deceiving myself? How do I know these words are true, that God really does communicate himself through them? Do I really have faith in God? These are valid questions, but for now let them wait. When a child is frightened in the night, the mother goes and lifts the child and says, ‘It’s all right,’ and the child gradually quietens. But if she has a prodigy on her hands who replies, ‘But mother, what epistemological and metaphysical assumptions are you making in that statement and what empirical evidence can you adduce in support of your contention?’ then mother really has a problem in her arms. In prayer we are like that impossible child if we refuse to listen to God until he has measured up to whatever criteria we may care to lay down. We communicate with him first with our hearts. The heart is not mindless: it has reasons, deeper than we can see at first with our conscious minds.
Having left the questions aside for now, what do I do with all the other distractions which flood my mind? I may begin to wonder if I left the gas on, or remember an email I forgot to send. If it is urgent, like the gas, the safest thing is to go and check. With matters that can wait, perhaps jot them down for later. Anything else which comes to mind, far from being a distraction, can become the substance of my prayer.
Inspiration Guide
In this section we give you some thoughts and impressions on which to reflect, in order to help you dive more deeply into the scriptures, and apply them to your own life. These are the thoughts of individuals and so there may be some that speak to you and others that don’t, even some things you agree with and others you don’t. Feel free to take on board only that which you find helpful and simply let go of the rest. Sometimes a word or idea may challenge us, and we may like to bring this to prayer to see if the Lord is speaking to us in a new way, or wants us to learn or understand something new. We pray for open and receptive hearts and minds and try to leave our preconceptions behind as we enter into this “Sacred Space” with God.
Conversa. Guia.
De què tracta?
Aquesta és la part de l’oració on parlem amb Jesús (o amb la Persona de la Trinitat amb la qual ens relacionem més), sobre el que acabem de llegir a la Sagrada Escriptura o estem experimentant al nostre interior, tal com parlaríem amb un bon amic. Això s’anomena sovint “parlar amb el cor a la mà” amb el Senyor, ens pot ajudar el visualitzar Jesús dempeus o assegut al nostre costat, imaginant el seu rostre i la seva mirada sobre nosaltres. Tan important és parlar amb el Senyor, com escoltar el que Ell està dient i responent. Aquest és un espai on estar tal com som, sense cap pretensió: podem ser totalment nosaltres mateixos davant el nostre Déu que ens estima.
Pràctica:
Conversant amb Jesús
Imagina que veus Jesús assegut a prop teu. En fer això estàs posant la teva imaginació al servei de la teva fe. Jesús no hi és de la manera que tu l’imagines, però sens dubte està aquí, i la teva imaginació t’ajuda a fer-te conscient d’això. Ara, parla amb Jesús… si no hi ha ningú, parla amb veu suau… Escolta el que et diu Jesús com a resposta, o el que t’imagines que diria… Aquesta és la diferència entre pensar i resar. Quan pensem, en general parlem amb nosaltres mateixos. Quan preguem, parlem amb Déu.
Anthony de Mello SJ, Sadhana pàgines 78-79
Sant Ignasi anomena aquesta conversa un “col·loqui” i diu:
Es fa un col·loqui, pròpiament dit, de la manera que un amic parla a un altre, o un servent a un que té autoritat: ara demanant un favor, ja sigui acusant-se d’alguna malifeta, ja sigui explicant les preocupacions i demanant consell sobre elles. …. En els col·loquis hem de conversar i suplicar segons el tema; és a dir, en relació a si em trobo temptat o consolat, amb desig de posseir una virtut o una altra, o per disposar-me d’una manera o altra, o per experimentar pena o alegria segons l’assumpte que estic contemplant. I, finalment, demano allò que més sincerament desitjo sobre alguns punts concrets.
Exercicis Espirituals nos 54, 199
Conclusió. Guia
Aquest és simplement el moment d’acabar amb un pensament o una oració final, potser donant gràcies a Déu o proposant-te alguna idea per tornar a la teva vida normal i a l’activitat quotidiana.