Presència

Jesús espera, silenciós i invisible, per entrar en el meu cor.
Respondré a la seva crida.
Ell ve amb el seu poder i el seu amor infinits.
Que m’ompli d’alegria en la seva presència.

Llibertat

Pare del cel, feu-me conscient de tot allò que carrego avui i doneu-me la gràcia de posar-ho al peu de la vostra creu i entrar així lliurement en aquest temps de pregària.

Consciència

Conscient de la vostra presència, Senyor,
Miro el meu passat recent.
Vull ser sincer amb mi mateix sobre com he estat
i sobre el que he fet,
perquè sé que estimes la veritat al fons del cor
i m’acceptes tal com sóc.

La Paraula de Déu

³⁷Així que Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. ³⁸El fariseu es va estranyar quan veié que no s’havia rentat ritualment abans de dinar. ³⁹El Senyor li digué:
—Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. ⁴⁰Insensats! El qui ha fet el que hi ha a fora, ¿no ha fet també el que hi ha a dins? ⁴¹Doneu com a almoina allò que hi ha a dins, i llavors sí que tot us quedarà purificat.

Inspiració

És molt fort el que succeeix en aquest passatge de l’Evangeli. Reconec que m’és més fàcil comprendre què va significar en aquell moment i en aquell context, que descobrir en què es tradueix avui en la meva vida, per què... em deixarà en evidència!

Les meves normes, rutines, rituals, fins i tot algun criteri... tot són coses que necessito per viure tranquil·lament, sense fer cap mal a ningú. Però avui, l’Evangeli em porta a qüestionar-me-les... d’on neixen? a qui serveixen? A la meva seguretat o a la justícia? A la meva comoditat o al compromís amb el Regne de Déu? Com valoro les persones que pensen i actuen diferent que jo? Em converteixo en jutge segons la meva mesura? Em deixo qüestionar per tal de créixer com a persona i persona creient? M’estimo més ser inamovible amb els meus criteris? Deixo que Déu alliberi la meva vida?

Tots aquests interrogants -i alguns més- em sorgeixen per a mi mateixa. I avui els comparteixo amb tu.

És molt fort el que és capaç de provocar l’Evangeli...

Paloma Aragüe Calle hcsa

Conversa

Els amics no guarden secrets els uns dels altres.
Mentre prego, puc mirar Jesús com el meu amic
i comparteixo els meus pensaments més íntims amb Ell,
confiant que Ell entén?

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén