Presència

Estar present és connectar amb un mateix tal com és i obrir-se a l’altre.
En aquest instant, quan connecto amb l’aquí, Déu és present esperant-me.
Déu sempre hi és abans que jo, amb ganes de connectar amb mi
fins i tot més que el més íntim amic.
Prenc uns moments i saludo el Déu que tant m’estima.

Llibertat

Senyor, t’agraeixo el do de la llibertat.
Ajuda’m a ser íntegre en l’ús d’aquest do.
Sóc lliure per prendre decisions.
Ajuda’m a escollir el seguir-te a tu,
a viure de manera cristiana en tenir cura dels altres.
Recorda’m que sempre tingui en compte aquells que són menys afortunats que jo:
els oprimits, els presoners, aquells que no són lliures de pregar en públic.
Guia’m sempre per trobar la vostra santa voluntat en tots els esdeveniments de la meva vida.

Consciència

Senyor, ets present en totes les coses
I quan em prenc temps senzillament per seure i estar amb tu,
La meva ment descansa
I sento la teva pau.

La Paraula de Déu

⁴⁷»Ai de vosaltres, que edifiqueu monuments funeraris als profetes que els vostres pares van matar! ⁴⁸Així demostreu que esteu d’acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres els construïu monuments. ⁴⁹»Per això la mateixa saviesa de Déu ha dit: “Els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran.” ⁵⁰Però es demanaran comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes vessada des de la creació del món, ⁵¹des de la sang d’Abel fins a la de Zacaries, mort entre l’altar i el santuari. Us ho asseguro: es demanaran comptes a aquesta generació. ⁵²»Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!

⁵³Quan Jesús va sortir d’allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i el provocaven perquè parlés sobre moltes qüestions, ⁵⁴sempre a l’aguait per agafar-lo en alguna resposta comprometedora.

Inspiració

Jesús parla dels profetes perquè les seves paraules són de profeta. Els profetes són sempre incòmodes per als esquemes religiosos establerts, perquè posen de manifest les contradiccions i perquè denuncien les dinàmiques de poder d’aquests esquemes. Retenir la clau del coneixement de Déu pot arribar a suposar un poder terrible, si no es tracta amb humilitat i amb temor reverencial. Jesús es conscient d’això i els ho retreu a la cara. En canvi, el poder de Jesús no rau a tenir la clau de res sinó a buscar i fer la voluntat del Pare, i això ni fariseus ni mestres de la Llei no ho poden tolerar perquè, amb quina autoritat ens parla aquest fill de fuster? Necessitem els profetes com l’aigua del cel, i més en els temps que vivim. Necessitem persones que ens recordin a cada moment que tots tenim la clau del coneixement i podem entrar-hi, perquè la clau és donada a tothom per amor de Déu. Voleu res més subversiu que això?

Santi Torres

Conversa

Començo parlant amb Jesús sobre el fragment de l’escriptura que acabo de llegir.
Quina part d’aquest m’ha tocat interiorment?
Potser també les paraules d’un amic – o alguna història que he sentit recentment –
lentament pugen a la superfície de la meva consciència.
Si és així, pot aquesta història il·luminar el que el passatge de les Escriptures està intentant dir-me?

Conclusió

Agraeixo Déu pel do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir al seu poble.

Amén