Presència

Déu és amb mi, i encara millor, Déu és dins meu.
Em prenc uns moments de pausa per a restar en la presència vivificant de Déu
al meu cos, la meva ment, al meu cor,
tal com jo soc ara mateix aquí.

Llibertat

Pare del cel, feu-me conscient de tot allò que carrego avui i doneu-me la gràcia de posar-ho al peu de la vostra creu i entrar així lliurement en aquest temps de pregària.

Consciència

Ajuda’m Senyor a ser més conscient de la teva presència.
Ensenya’m a reconèixer la teva presència en els altres.
Omple el meu cor d’agraïment per les vegades que el teu Amor envers mi se m’ha manifestat a través de la cura dels altres.

La Paraula de Déu

¹³Un d’entre la gent digué a Jesús:
—Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència. ¹⁴Ell li respongué:
—Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o mediador entre vosaltres? ¹⁵Aleshores digué a la gent:
—Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns. ¹⁶I els explicà una paràbola:
—A un home ric, la terra li va donar molt. ¹⁷Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?” ¹⁸I es va dir: “Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. ¹⁹Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.” ²⁰»Però Déu li digué:
»—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? ²¹»Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.

Inspiració

«Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses» –ens adverteix Jesús. No per tenir molt serem més (ens ho recordava Erich Fromm en la seva obra Tenir o ésser). L’ambició de riqueses –més encara, la riquesa mateixa– ens esclavitza, ens pren llibertat. I és la llibertat la que ens fa ser i la que ens regala futur. A l’home ric de la paràbola el fet de tenir molt no li va garantir, ni de bon tros, gaudir de molts anys de vida... A més d’esclavitzar-nos i de prendre’ns llibertat, l’ambició de riquesa –la riquesa mateixa– ens fa insolidaris. I nosaltres no som illes i no ens podem desentendre els uns dels altres, tot preguntant-nos, com Caín: és que potser sóc el guardià del meu germà? I tant que ho som! Ara bé, l’ambició de riquesa fa que visquem tancats en nosaltres mateixos i preocupats només per les nostres coses. Encegats per una mena de «campi qui pugui», hem bastit un món en el qual els rics són cada vegada més rics, a costa dels pobres, que són cada vegada més pobres. Un món en què –com denunciava el papa Francesc– és més important la caiguda de dos punts en la borsa, que la mort d’una persona gran que no té un sostre on pugui aixoplugar-se. Ja és ben cert que hi ha «una economia que mata». Avui la Paraula ens recorda que el Déu que ens va anunciar Jesús és «ric en amor» (Efesis) i que, si de riquesa es tracta, aquesta, la de l’amor, és la que ens cal cercar per damunt de tot.

Josep Giménez sj

Conversa

M’assec en silenci amb el meu Déu, que coneix tots els meus pensaments, totes les meves necessitats i tots els meus desigs, i deixo que Ell cuidi de mi en aquesta estona. Rebo l’aliment que necessito pel camí.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén