dilluns 9 desembre •Immaculada Concepció de Santa Maria Verge
Presència
A qualsevol hora del dia o de la nit, podem invocar Jesús.
Sempre espera que ens adrecem a ell, i sempre ens escolta.
Quina benedicció més meravellosa.
No cal telèfon, ni correus electrònics, només un xiuxiueig.
Llibertat
Senyor, deixo a una banda les preocupacions, els ressentiments i les pors
a què a vegades m’agafo amb força.
Fes que obri les mans i el cor per rebre lliurement
tots els dons que necessito ara.
Consciència
Conscient de la teva presència, Senyor,
Miro el meu passat recent.
Vull ser sincer/sincera amb mi mateix/mateixa sobre com he estat
i sobre el que he fet,
perquè sé que estimes la veritat al fons del cor
i m’acceptes tal com soc.
La Paraula de Déu
Lluc 1:26-38 BCI
26El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. 28L’àngel entrà a trobar-la i li digué: —Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu . 29Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30L’àngel li digué: —No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. 31Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. 32Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. 34Maria preguntà a l’àngel: —Com podrà ser això, si jo soc verge? 35L’àngel li respongué: —L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. 36També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37perquè per a Déu no hi ha res impossible. 38Maria va dir: —Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar.
Inspiració
«Adam, on ets?» Quan érem petits jugàvem a fet i amagar. I, ves per on, és com si, de grans, continuéssim fent-ho. Perquè el cas és que, de vegades, la nostra vida sembla un continu «amagar-nos» del Déu que ens cerca. I, tot amagant-nos de Déu, també ens amaguem dels nostres germans i germanes, és a dir, ens donem mútuament la culpa de tot («la dona que has posat al meu costat m’ha fet caure»); i, fins i tot, no ens suportem a nosaltres mateixos, no ens acceptem tal com som («com que vaig nu, m’he amagat»). Aquest podria ser un bon resum de la història de la humanitat: fugir de Déu, del proïsme i de nosaltres mateixos. Les conseqüències de tot això..., ja ens les sabem de memòria!
Però la nostra fe ens diu que en la nostra història hi hagué una dona, Maria de Natzaret, que va trencar aquest cercle viciós. També Maria hauria pogut «fugir» de Déu («es va torbar en sentir les paraules de l’àngel i es preguntava per què la saludava així»); o hauria pogut excusar-se en el seu sentiment d’incapacitat per a dir «no» al que Déu li proposava («com podrà ser això, si jo soc verge?»)... No va fer res d’això. Travessant, com nosaltres, la foscor de la fe, el seu va ser un SÍ inequívoc a la proposta de Déu: «que es faci en mi segons la seva Paraula!». I ens va donar Jesús. Per això, avui, com sant Pau, podem dir: «beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist»... que ens ha donat Maria com a model per a acollir el Déu que es «passeja» pels nostres carrers i places, perquè es vol fer trobadís amb nosaltres (cal saber trobar Déu en tot i tot en Déu); com a model per a poder-nos obrir als nostres germans i germanes (som de la família de Déu!). I, sobretot, com a model que ens ensenya a sentir-nos, per damunt de tot, estimats de Déu.
Josep Giménez sj
Per veure el dibuix de l'evangeli copieu l'enllaç en la versió per imprimir:
https://lc.cx/6qDKb8
Conversa
Quina paraula o frase m’ha cridat l’atenció de l’Evangeli d’avui? Demano al Senyor què vol dir-me amb aquesta paraula…
Conclusió
Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.
Amén
Gràcies per pregar amb Espai Sagrat avui.
Presència
De què es tracta?
De fer-se present a si mateix, connectant amb la pròpia respiració, cos, sons i amb tot el que passa en el moment present, per viure centrat en aquest temps de pregària.
Pràctica:
Consciència de la Presència de Déu
Si algú us demanés que li donéssiu una altra paraula per a designar «Déu», podríeu utilitzar la paraula «Presència», perquè això és el que és Déu. Quan Moisès va demanar a Yahweh el seu nom, Yahweh va respondre: «Soc el qui soc», que significa «soc present». Déu està dient en veritat: «Jo seré allà per tu». Déu és íntimament present en tot, i especialment en nosaltres. El nom de Jesús és Emmanuel, que significa «Déu és amb nosaltres». L’Evangeli de Mateu acaba amb aquesta meravellosa afirmació: Sapigueu que soc amb vosaltres sempre; sí, fins al final dels temps.
(Trobar Déu en totes les coses, de Brian Grogan SJ)
Exercici
Seu a la cadira, dret però còmode, amb l’esquena recolzada. Deixa que el teu cos es relaxi (sense ajeure’t), amb els peus a terra davant teu i les mans en repòs sobre les cuixes o unides a la falda.
Tanca els ulls o fixa’ls en algun punt davant teu. Ara deixa que tota la teva atenció se centri en el que sents del teu cos. Pots començar pels peus i continuar cap amunt, deixant reposar l’atenció, potser només durant uns segons, en qualsevol part del cos que sentis, desplaçant l’atenció d’una part del cos a l’altra, encara que, com més temps puguis aguantar l’atenció en una part, millor. L’atenció està en el que sents, no en els pensaments sobre els teus sentiments. Si et sents incòmode/incòmoda, o ansiós/ansiosa, o vols canviar de posició, només has de reconèixer el malestar, assegurar-te que estàs bé, i, sense moure’t, continuar centrant l’atenció en allò que sents del teu cos.
La ment rarament ens deixa gaire en pau per a fer-ho, sinó que comença a demanar atenció fent comentaris i preguntes: això és una pèrdua del teu temps valuós. Què té a veure això amb la pregària? Quin sentit té? Reacciona davant aquestes preguntes i comentaris com ho fas amb la picor; reconeix-los sense jutjar-los i després torna a sentir el cos.
Pots, si així ho sents, passar a una pregària més explícita repetint-te la frase de sant Pau: En ell visc, em moc i soc.
(adaptat de God of Surprises per Gerry W Hughes SJ)
Exercici de respiració
Aquest exercici consisteix a concentrar tota l’atenció en les sensacions físiques d’inspirar i expirar, sense canviar deliberadament el ritme de la teva respiració.
Centra l’atenció a sentir l’aire fred que t’entra per les fosses nasals i l’aire càlid que en surt quan exhales. Al principi, en tenir consciència de la teva respiració pots adonar-te que es torna irregular, però això, per regla general, no es manté. Si continués aquesta irregularitat i et trobessis sense alè, senyal que aquest exercici ara no és per a tu.
La majoria de la gent troba que en fer aquest exercici el patró de la seva respiració canvia, la respiració es torna més profunda i més lenta, i comencen a endormiscar-se. En si mateix, és un molt bon exercici de relaxació, però si us interessa utilitzar-lo per a una pregària més explícita, deixeu que la inspiració expressi tot el que anheleu en la vida, per impossible que sembli a la pràctica, i deixeu que l’expiració expressi la vostra entrega de tot a Déu, tota la vostra vida amb les seves preocupacions, pecats, culpa i penediments.
És important fer-ho sense emetre un autojudici, sigui d’aprovació o de desaprovació. Mantingueu la vostra atenció fixa en el vostre desig de deslliurar-vos de totes aquestes preocupacions sobre vosaltres mateixos, i no us hi agafeu com si fossin un tresor.
(adaptat de God of Surprises per Gerry W Hughes SJ)
Exercici d’escolta
Seu a la cadira, dret però còmode, amb l’esquena recolzada.
Ara adona’t només dels sons que pots sentir, sons llunyans. Escolta’ls, no intentis posar-los nom…
Fixa’t en els sons més dèbils, després dels més propers. Només escolta’ls, pren consciència…
del so de la teva pròpia respiració i del teu propi batec del cor, feble, però el teu propi ritme de vida…
I del so del silenci al teu lloc de pregària, al silenci dins teu…
Escolta d’aquesta manera durant uns minuts.
(adaptat de Praying in Lent de Donal Neary SJ)
Llibertat. Guia.
De què es tracta?
Es tracta de reconèixer el do del lliure albir que Déu ens ha donat i de retornar-li aquest do, perquè puguem unir la nostra voluntat amb la voluntad de Déu per a nosaltres, i estar oberts a la seva voluntat durant la nostra pregària.
Practica:
Pregant per la llibertat
Aquesta pregària ens ajuda a posar-nos en actitud de disponibilitat davant Déu Sant Ignasi descriu aquesta “oració preparatòria” com demanar “la gràcia de que totes les meves intencions, accions i operacions es dirigeixin exclusivament a la lloança i el servei de la Divina Majestat”. (Exercicis espirituals, núm. 46) Pots provar-ho pregant amb aquestes paraules:
Senyor, desitjo intensament preparar-me bé per aquest moment.
Vull preparar-me plenament i estar del tot atent i disponible a vos.
Ajudeu-me a clarificar i purificar les meves intencions.
Tinc molts desitjos contradictoris.
Em preocupen les coses que realment no importen ni duren.
Sé que si jo us dono el meu cor,
tot el que faci seguirà aquest cor nou.
En tot el que sóc avui, en tot el que intento fer,
en totes les meves trobades, reflexions, fins i tot en les frustracions i els fracassos
i especialment en aquest temps de pregària,
en tot això, que pugui deixar la meva vida a les vostres mans.
Senyor, sóc vostre. Feu de mi el que vos vulgueu. Amen.
Consciència. Guia.
Què és?
És semblant a la pregària de l’examen que forma part de la tradició ignasiana, i implica mirar enrere durant les últimes vint-i-quatre hores, per veure on ha estat treballant Déu en la teva vida. Podem mirar tant moments de «consolació», en què hem sentit l’amor, la gràcia i la misericòrdia de Déu, com també els moments de «desolació», en què potser no hem experimentat la presència de Déu, o d’alguna manera ens hem allunyat d’ell i de l’amor i ens hem quedat curts en la nostra actuació. Donem gràcies a Déu per tot el que ha estat bo, i li demanem misericòrdia i perdó pel que ha estat complicat o per allò en què hem fallat.
Pràctica:
Introducció a la revisió de la consciència
Si és cert que Déu actua en tots els detalls de la nostra vida, com començar a reconèixer la seva acció i la nostra resposta?
Al final del dia, sobretot abans d’anar a dormir, la ment, sense cap esforç conscient per part nostra, tendeix a reproduir alguns dels fets del dia de manera tan vívida que, si el dia ha estat particularment ple, podem trobar difícil anar a dormir. És possible que ens trobem recreant de nou una baralla, pensant en les sortides intel·ligents i perspicaces que hauríem pogut dir si haguéssim estat més ràpids, etc.
La revisió de la consciència es basa en aquesta tendència natural de la ment. Ens pot ajudar a ser més conscients de la presència i l’acció de Déu en la nostra vida quotidiana, i a ser més sensibles per a percebre on cooperem amb la gràcia de Déu i on el rebutgem.
Com fer la revisió de la consciència
Deixeu que la vostra ment recorri fluidament les últimes vint-i-quatre hores, abstenint-vos de qualsevol autojudici, d’aprovació o desaprovació, atenent només als moments del dia pels quals esteu agraïts. I gaudiu-ne. Fins i tot el dia més esgarrifós inclou alguns bons moments, només cal que ens prenguem la molèstia de mirar: pot ser la vista d’una gota de pluja que cau o el simple fet de poder-ho veure. Quan la gent intenta fer aquest exercici, se sol sorprendre de la quantitat i varietat de bons moments del dia que, si no l’hagués fet, s’haurien oblidat ràpidament, enfosquits, potser, per qualsevol altra experiència dolorosa del dia. Després d’haver recordat els fets i de reconèixer els dons rebuts, agraïu-los i lloeu Déu per ells.
Acabada l’acció de gràcies, el següent pas és adonar-vos dels estats d’ànim i sentiments interiors viscuts, assenyalant, si podeu, què els ha ocasionat, però de nou abstenint-vos de qualsevol autojudici. Estigueu amb el Crist mentre considereu aquests estats d’ànim i pregueu-li que us mostri les actituds que es troben en el rerefons. L’important no és analitzar la nostra experiència, sinó contemplar-la en la presència del Crist i que ell ens mostri on l’hem deixat estar en nosaltres i on hem rebutjat la seva presència. Li agraïm les vegades que hem estat «canals de la seva glòria» i li demanem perdó per les vegades que li hem negat l’entrada. Ell no nega mai el perdó. Coneix la nostra debilitat molt millor que nosaltres mateixos. Tot el que hem de fer és mostrar-la-hi; ell pot transformar la nostra debilitat en força. Podem concloure amb una breu pregària, en què ens preparem per a l’endemà i demanem l’ajuda de Déu.
Pregària per a la revisió de la consciència
Senyor, tu em coneixes millor que jo mateix. El teu Esperit impregna cada moment de la meva vida. Gràcies per l’amor i la gràcia que vesses en mi. Gràcies pel teu prec, constant i suau, a deixar-te entrar en la meva vida. Perdona’m per les vegades que he rebutjat aquesta invitació i m’he tancat a tu. Ajuda’m, demà, a reconèixer la teva presència en la meva vida, a obrir-me a tu, a deixar-te treballar en mi, a procurar la teva major glòria. Amén.
Scripture Guide
What is it?
This is where we read a passage of scripture, slowly and mindfully, and see what strikes us or catches our attention. How is God speaking to us through His Word? Below are some thoughts and exercises on how to do this.
Practice:
Listening to the Word
Read over the passage, slowly, several times and see if any word or phrase stands out for you, and stay with that phrase for as long as you like before turning your attention to any other.
The process is a bit like sucking a boiled sweet (for US readers, hard candy). Do not try to analyse the phrase, just as you would not normally break up a boiled sweet and subject it to chemical analysis before tasting it.
Often a phrase will catch the attention of our subconscious mind’s needs long before our conscious mind is aware of the reason for the attraction. That is why it is good to remain with the phrase for as long as possible without trying to analyse it.
I may find all sorts of distractions running through my mind, but some thoughts, far from being distractions, can become the substance of my prayer. It is as though the phrase of Scripture is a searchlight which plays upon my stream of consciousness, thoughts, memories, reflections, daydreams, hopes, ambitions, fears, and I pray out of the mixture of God’s Word and my inner thoughts and feelings.
Scripture as a Searchlight
The opening verse of the Bible, “Now the earth was a formless void, there was darkness over the deep and God’s spirit hovered over the water”, is describing a present state of affairs, not a past event, and when I pray from the Scriptures I am letting the Spirit of God hover over the chaos and darkness of my being.
When I allow the Word of God to hover over my preoccupations, then anything can happen, for he is the God of surprises. It is important that I do not hide my inner chaos from the Word of God or from myself. We are often so trained that we think it wrong to allow any negative feelings entry into our prayer, especially negative feelings about God. We have to learn to grow out of this training, expressing our feelings and thoughts freely before God and trusting that he is big enough to take our tantrums. There is no point in pretending before God, who knows us better than we know ourselves.
There is no thought, feeling or desire within you which cannot become the substance of your prayer in the light of God’s Word, when you know that God loves the chaos that is you and that his Spirit working in you can do infinitely more than you can think or imagine.
Dealing with Distractions
Trying to pray like this, it may well happen that the mind begins to fill with questions and apparent distractions. How do I know that I am not deceiving myself? How do I know these words are true, that God really does communicate himself through them? Do I really have faith in God? These are valid questions, but for now let them wait. When a child is frightened in the night, the mother goes and lifts the child and says, ‘It’s all right,’ and the child gradually quietens. But if she has a prodigy on her hands who replies, ‘But mother, what epistemological and metaphysical assumptions are you making in that statement and what empirical evidence can you adduce in support of your contention?’ then mother really has a problem in her arms. In prayer we are like that impossible child if we refuse to listen to God until he has measured up to whatever criteria we may care to lay down. We communicate with him first with our hearts. The heart is not mindless: it has reasons, deeper than we can see at first with our conscious minds.
Having left the questions aside for now, what do I do with all the other distractions which flood my mind? I may begin to wonder if I left the gas on, or remember an email I forgot to send. If it is urgent, like the gas, the safest thing is to go and check. With matters that can wait, perhaps jot them down for later. Anything else which comes to mind, far from being a distraction, can become the substance of my prayer.
Inspiration Guide
In this section we give you some thoughts and impressions on which to reflect, in order to help you dive more deeply into the scriptures, and apply them to your own life. These are the thoughts of individuals and so there may be some that speak to you and others that don’t, even some things you agree with and others you don’t. Feel free to take on board only that which you find helpful and simply let go of the rest. Sometimes a word or idea may challenge us, and we may like to bring this to prayer to see if the Lord is speaking to us in a new way, or wants us to learn or understand something new. We pray for open and receptive hearts and minds and try to leave our preconceptions behind as we enter into this “Sacred Space” with God.
Conversa. Guia.
De què tracta?
Aquesta és la part de l’oració on parlem amb Jesús (o amb la Persona de la Trinitat amb la qual ens relacionem més), sobre el que acabem de llegir a la Sagrada Escriptura o estem experimentant al nostre interior, tal com parlaríem amb un bon amic. Això s’anomena sovint “parlar amb el cor a la mà” amb el Senyor, ens pot ajudar el visualitzar Jesús dempeus o assegut al nostre costat, imaginant el seu rostre i la seva mirada sobre nosaltres. Tan important és parlar amb el Senyor, com escoltar el que Ell està dient i responent. Aquest és un espai on estar tal com som, sense cap pretensió: podem ser totalment nosaltres mateixos davant el nostre Déu que ens estima.
Pràctica:
Conversant amb Jesús
Imagina que veus Jesús assegut a prop teu. En fer això estàs posant la teva imaginació al servei de la teva fe. Jesús no hi és de la manera que tu l’imagines, però sens dubte està aquí, i la teva imaginació t’ajuda a fer-te conscient d’això. Ara, parla amb Jesús… si no hi ha ningú, parla amb veu suau… Escolta el que et diu Jesús com a resposta, o el que t’imagines que diria… Aquesta és la diferència entre pensar i resar. Quan pensem, en general parlem amb nosaltres mateixos. Quan preguem, parlem amb Déu.
Anthony de Mello SJ, Sadhana pàgines 78-79
Sant Ignasi anomena aquesta conversa un “col·loqui” i diu:
Es fa un col·loqui, pròpiament dit, de la manera que un amic parla a un altre, o un servent a un que té autoritat: ara demanant un favor, ja sigui acusant-se d’alguna malifeta, ja sigui explicant les preocupacions i demanant consell sobre elles. …. En els col·loquis hem de conversar i suplicar segons el tema; és a dir, en relació a si em trobo temptat o consolat, amb desig de posseir una virtut o una altra, o per disposar-me d’una manera o altra, o per experimentar pena o alegria segons l’assumpte que estic contemplant. I, finalment, demano allò que més sincerament desitjo sobre alguns punts concrets.
Exercicis Espirituals nos 54, 199
Conclusió. Guia
Aquest és simplement el moment d’acabar amb un pensament o una oració final, potser donant gràcies a Déu o proposant-te alguna idea per tornar a la teva vida normal i a l’activitat quotidiana.