Presència

Reflexiono per un moment sobre la presència de Déu al meu voltant i en mi.
Creador de l’univers, del sol i la lluna, la terra,
cada molècula, cada àtom, tot el que és:
Déu està en cada batec del meu cor. Déu està amb mi, ara.

Llibertat

Déu no és estrany a la meva llibertat.
De fet, l’Esperit insufla vida als meus desitjos més íntims,
donant-me un impuls suau cap a tot el que és bo.
Demano la gràcia de deixar-me embolcallar per l’Esperit.

Consciència

Conscient de la teva presència, Senyor,
Miro el meu passat recent.
Vull ser sincer/sincera amb mi mateix/mateixa sobre com he estat
i sobre el que he fet,
perquè sé que estimes la veritat al fons del cor
i m’acceptes tal com soc.

La Paraula de Déu

⁵⁷Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill. ⁵⁸Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.

⁵⁹Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. ⁶⁰Però la seva mare s’hi va oposar dient: —No! S’ha de dir Joan! ⁶¹Ells li replicaren: —Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom! ⁶²Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. ⁶³Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. ⁶⁴A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu. ⁶⁵Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, ⁶⁶i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?»

Inspiració

Si ahir ens vam centrar en Maria, avui ens centrem en Joan, aquell profeta que va precedir Jesús i li va aplanar el camí. Avui és el nadal de Joan, poques hores abans del Nadal de Jesús. També el naixement de Joan va tenir els seus signes, sobretot en el canvi de nom. Els familiars i amics el volien anomenar Zacaries, com el seu pare, però quan li ho preguntaren a ell, va escriure: «S’ha de dir Joan».

Canvi de nom. No és una mena de joc ni un caprici. Porta una significació. Els familiars pensen d’una manera i el designi de Déu és d’una altra. Els familiars opinen que ha de seguir la tradició i dir-se com el seu pare. Els sembla que és el que toca. El que sempre s’ha fet. Déu mou a la novetat, trenca aquella tradició, i vol que ja el nom esdevingui profètic. La gent ho entén així, i per això es preguntava: «què serà d’aquest noi?».

Si aquest és l’estil de Déu, potser ens caldria de cara al Nadal fer alguns canvis, i no continuar amb totes les tradicions i el que la gent fa, el que els negocis fan, el de sempre. No fer canvis per esnobisme o com un joc divertit, sinó mirant el nostre món, la nostra mare terra, els pobles de tot arreu. També nosaltres des del nostre baptisme vam rebre una participació en el do profètic, en un esperit de novetat fonamentat en les Benaurances de Jesús. Estiguem atents al nostre interior per entendre què espera el Senyor aquests dies que s’apropen per a esdevenir una mica deixebles seus.

Jesús Renau sj

Conversa

Les teves paraules, Senyor, m’han ensenyat com pregar.
El preciós “Pare Nostre”
conté tot el que jo voldria dir.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén