Presència

M’aturo durant una estona i intento adonar-me que Déu és present.
Per a mi, aquí i ara, ell és present en allò que faig,
en les persones i en les situacions en què em trobo diàriament.
Em faig present a Aquell que sempre és present per a mi.

Llibertat

Tot el que m’envolta té la capacitat de treure de mi un amor i una vida més plens.
Tot i així, els meus desitjos sovint es queden atrapats en il·lusions de plenitud.
Demano que tu, Déu, a través de la meva llibertat, puguis orquestrar els meus desitjos
en una melodia vibrant, amorosa, rica en harmonia, complint la teva voluntat a través de mi.

Consciència

Senyor, ets present en totes les coses
i quan em prenc temps senzillament per a seure i estar amb tu,
la meva ment descansa
i sento la teva pau.

La Paraula de Déu

⁶⁷Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l’Esperit Sant i es posà a profetitzar dient:

⁶⁸—Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: * ha visitat el seu poble i l’ha redimit; ⁶⁹ fa que s’aixequi un salvador poderós per a nosaltres a la casa del seu fill David, ⁷⁰com havia anunciat de temps antic
per boca dels seus sants profetes: ⁷¹ell ens salva de tots els enemics,
de les mans dels qui ens volen mal. ⁷²Ha mostrat així el seu amor als nostres pares, s’ha recordat de l’aliança santa ⁷³que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, ⁷⁴sense por, lliures dels enemics, li donem culte, ⁷⁵in holiness and righteousness in his presence all our days. ⁷⁶»I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins; ⁷⁷faràs saber al poble que li ve la salvació, que li són perdonats els seus pecats. ⁷⁸ A causa de la tendra misericòrdia del nostre Déu, l’alba des de dalt esclatarà sobre nosaltres, ⁷⁹ per il·luminar els qui seuen a les tenebres i a l’ombra de la mort, guiar els nostres peus pel camí de la pau”.

Inspiració

Avui l’evangeli ens proposa un càntic que molts de forma quotidiana o esporàdicament recitem al matí. És el càntic de Zacaries. Juntament amb el Magnificat, encara que siguin diferents, crec que són cants d’esperança i també ens ajuden a mirar cap al futur.

Si mirem els versets anteriors d’aquest evangeli, veurem Zacaries, que havia estat incrèdul i reticent. Ara proclama amb ple convenciment la pròpia experiència de Déu, viscuda durant els nou mesos de gestació del seu fill Joan el Baptista, i es preguntava: «Què serà d’aquest noi?».

¿No és veritat que els que tenim fills o nets petits o davant d’un infant, ens ha passat pel cap aquesta mateixa pregunta? Doncs el càntic de Zacaries ens dóna pistes per a saber on pot estar el nostre compromís i la responsabilitat que tenim de portar esperança en un món que sembla que l’ha perduda, i ens quedem «llepant-nos les ferides» que ens produeixen segons quines notícies.
Per això, nosaltres, seguint Jesús, hem de ser portadors d’esperança en un futur millor per a infants, joves i grans, sobretot per tantes persones que són «invisibles» en la nostra societat tot i tenir-los tan a prop!

Tant de bo, a tocar de la Nit de Nadal, puguem cantar, com Zacaries, la fidelitat de Déu envers la humanitat per sempre.

Bon Nadal!!

Joan Carles Nicuesa Vilardell

Conversa

Començo parlant amb Jesús sobre el fragment de l’escriptura que acabo de llegir.
Quina part d’aquest m’ha tocat interiorment?
Potser també les paraules d’un amic – o alguna història que he sentit recentment –
lentament pugen a la superfície de la meva consciència.
Si és així, pot aquesta història il·luminar el que el passatge de les Escriptures està intentant dir-me?

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén