Presència

Quan vingui a la teva presència, Senyor,
sé que soc davant del meu Creador.
M’has creat per amor.
Fins i tot saps el nombre de cabells que tinc al cap.
La teva presència, Senyor, és el regal més gran de tots.

Llibertat

Et dono gràcies pel do de la llibertat, Senyor.
Concedeix-me que sempre pugui escollir seguir-te.
Fes que sigui sempre conscient dels teus camins,
del teu amor i la teva preocupació per tothom.

Consciència

Que meravellós és poder
entrar a la teva presència, Senyor.
No importa l’hora que sigui,
no importa en quin lloc soc,
només necessito dir el teu nom.

La Paraula de Déu

²Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
—S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat. ³Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. ⁴Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, ⁵s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. ⁶Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, ⁷però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. ⁸Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.

Inspiració

Aquest passatge no tan sols descriu un fet físic (el sepulcre buit), sinó que inicia tot un procés de fe, en què els deixebles han d’aprendre a comprendre el significat profund de la Resurrecció. Se’ns presenta Maria Magdalena com la primera a testimoniar davant els altres apòstols el sepulcre buit. Tot i que inicialment no ha acabat d’entendre el que significa (s’han endut el Senyor…) som convidats amb ella a sortir de les nostres comoditats per anar a cercar Jesús en la vida diària, malgrat la incertesa i el desencís que ens poden comportar les dificultats de la mateixa vida. Com Joan i Pere davant el sepulcre buit som cridats a interpretar els signes de vida nova que Déu ens ofereix en la nostra realitat quotidiana. És una crida a viure la vida amb esperança i confiança en la presència amorosa del bon Déu, que és Pare i Mare, i que es manifesta en la Resurrecció de Jesús, que transforma el dolor en goig i la mort en vida. El text ens ensenya també que la fe sovint és un camí gradual, en què els signes externs (com el sepulcre buit) necessiten ser interpretats a la llum del discerniment personal i comunitari, guiats per l’Esperit Sant, fins a arribar a poder fer experiència del Crist Ressuscitat que canvia la manera com vivim i interpretem la realitat. Com els deixebles, som convidats a veure i creure. Acceptarem la invitació? Escoltarem la crida que Déu ens fa des dels petits signes de cada dia?

Amadeu Bonet

Conversa

Jesus often asked questions of those who came to Him.
Deixa’m sentir-lo a prop meu ara,
escoltant la meva pregària i demanant
“Com puc ajudar-te?”
“Què et puc donar?”
“Què necessites?”

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén