Presència

“Resteu assossegats i sapigueu que jo sóc Déu”. (Salm 46:10)
Senyor, que el teu Esperit em guiï
per buscar la teva presència amorosa
cada vegada més i més. Perquè és aquí
que trobo repós i alleujament
d’aquest món atrafagat.

Llibertat

Guia’m sempre perquè pugui fer la teva santa voluntat
sabent que la teva força
em mantindrà i farà que la pugui portar a terme.

Consciència

Mentre et parlo, oh Déu,
ajuda’m a agrair el do de la comunicació.
Concedeix-me de poder parlar pels qui no tenen veu
i tenir sempre una paraula amable per a aquells que ho necessitin.

La Paraula de Déu

⁴¹Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. ⁴²Quan ell tenia dotze anys, * hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. ⁴³Acabats els dies de la celebració, * quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. ⁴⁴Pensant-se que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; ⁴⁵i com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. ⁴⁶Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. ⁴⁷Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. ⁴⁸En veure’l allà, els seus pares van quedar molt sorpresos, i la seva mare li digué: —Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. ⁴⁹Ell els respongué: —Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?^{, 50}Però ells no comprengueren aquesta resposta. ⁵¹Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor.

⁵²Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes.

Inspiració

Aquest diumenge celebrem la festivitat de la Sagrada Família. No n’hi ha prou de defensar de manera abstracta el valor de la família. No n’hi ha prou amb imaginar-nos la vida familiar segons el model de la família de Natzaret, idealitzada des de la nostra concepció de la família tradicional. Seguir Jesús pot exigir de vegades qüestionar i transformar esquemes i costums molt arrelats en nosaltres, perquè el que és important és construir la gran família humana i que qui estigui en contacte amb nosaltres se senti “en família”; la família dels fills i filles estimats de Déu. Si ens fixem en els versets de Lluc, en un no res hem passat de la infantesa a l’adolescència i ens pot xocar l’actitud de Jesús, en el fet de quedar-se al temple sense dir res als pares i la resposta de Jesús davant l’angoixa d’ells, que el troben entre els mestres de la Llei. De totes maneres, després d’aquest episodi, el més meravellós de tot és que Jesús s’entorna amb els seus pares a Natzaret, en un gest de naturalitat que durarà fins als trenta anys. En Jesús, Maria i Josep trobem inspiració i força per a viure. Sabem, tots, prou bé la importància que la família té en la nostra vida i en la de tothom. Per això, en aquest capítol, ens hem de fixar en la figura d’un Jesús normal i també en les actituds de la família de Nazaret.

Joan Carles Nicuesa Vilardell

Conversa

Començo parlant amb Jesús sobre el fragment de l’Escriptura que acabo de llegir.
Quina part m’ha tocat interiorment?
Potser també les paraules d’un amic –o alguna història que he sentit fa poc–
lentament pugen a la superfície de la meva consciència.
Si és així, pot aquesta història il·luminar el que el passatge de les Escriptures m’està intentant dir?

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén