Presència

M’aturo un moment
a reflexionar sobre la presència vivificant de Déu
en cada part del meu cos, en tot el que m’envolta,
en tota la meva vida.

Llibertat

Demano la gràcia
de deixar de banda el que em preocupa
i d’obrir-me a allò que Déu em pugui demanar
i deixar-me guiar i fer pel Déu que tant m’estima.

Consciència

Quan torni a les meves tasques quotidianes,
recorda’m, Senyor,
que tu sempre estàs al meu costat.
No m’he de desesperar mai.

La Paraula de Déu

³⁶Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, ³⁷però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. ³⁸Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

³⁹Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. ⁴⁰L’infant creixia i s’enfortia, * ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.

Inspiració

El relat de Lluc ens fa veure la presentació de Jesús al temple com la manifestació de Jesús Messies a Israel després del seu naixement. Un infant que va néixer en una simple establia, aixoplugat pels seus pares, Maria i Josep, i embolcallat en una menjadora, circumstàncies que no ens han de passar per alt perquè reflecteixen la senzillesa i la humilitat tan exemplars i tan necessàries per als nostres dies. Al temple, qui acull Jesús i el reconeix com a Enviat de Déu és una anciana de fe senzilla i cor obert que ha viscut la seva llarga vida esperant la salvació de Déu. Ella representa tanta gent de fe senzilla que viu amb la confiança posada en Déu. Podem dir que, l’obra de Déu no fa soroll, l’amor no fa soroll, no s’exhibeix amb publicitat, no necessita diners ni poder per a fer el bé; qualsevol circumstància humana és valuosíssima si se l’omple d’amor. Aquesta fe senzilla que espera de Déu la salvació definitiva és la fe de la majoria. Una fe poc cultivada, que es concreta gairebé sempre en oracions maldestres i distretes, que es formula en expressions poc ortodoxes, que es desperta sobretot en moments de dificultat. Una fe que Déu no té cap problema per a entendre i acollir. Però que també ens convida a endinsar-nos en la profunditat del compromís, la perseverança i el reconeixement de la presència divina en la nostra vida.

Joan Carles Nicuesa Vilardell

Conversa

Senyor, sé que quan m’adreço a tu no calen paraules.
Tu pots veure el meu cor.
Coneixes els meus desitjos i les meves necessitats.
Em poso a les teves mans.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén