Presència

M’aturo un moment
a reflexionar sobre la presència vivificant de Déu
en cada part del meu cos, en tot el que m’envolta,
en tota la meva vida.

Llibertat

«Deixa’m aquí lliurement sol, a la cel·la on no ha brillat mai la llum del sol. Si no em parla mai ningú, aquest silenci daurat em fa lliure» (part d’un poema escrit per un presoner al camp de concentració de Dachau).

Consciència

Com em trobo avui?

On soc amb Déu? I amb els altres?

Tinc alguna cosa per a agrair? Si és així, en dono gràcies.

Hi ha alguna cosa que em sap greu? Llavors en demano perdó.

La Paraula de Déu

²⁹L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà:
—Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món! ³⁰És aquell de qui vaig dir: “Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.” ³¹Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel. ³²Joan testimonià encara:
—He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. ³³Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: “Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.” ³⁴Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

Inspiració

“Aquest és l’anyell de Déu..., aquest és el qui lleva el pecat del món”. L’original grec de l’Evangeli empra una paraula (airô) per a dir “llevar”. És curiós, però, que aquesta paraula tant vol dir “llevar”, “treure”, com “carregar”. Així, de fet, Joan diu: “aquest és l’anyell de Déu, el qui, carregant-se el pecat del món, el lleva”. La solidaritat de Jesús amb nosaltres arriba així fins al final: fins a carregar un pecat que ell no ha comès; fins a ser comptat entre els pecadors, no essent-ne ell, de pecador. De fet, cridarà l’atenció al llarg de la vida per menjar amb publicans i pecadors i per la seva predilecció envers els exclosos de la societat. Pobres pastors el visitaren tot just nat i malfactors li feren companyia al moment suprem de la creu. Això només ho pot fer un “anyell”, símbol de feblesa i d’amor desarmat i permanentment ofert. Així, el Déu totpoderós esdevé, per sobre de tot, el Déu “tot-amorós”.

Josep Giménez sj

Conversa

Quins sentiments, preguntes, dubtes o inspiracions em desperta l’evangeli d’avui? Puc explicar tot el que sento i penso a Jesús, com si realment fos aquí amb mi?

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén