Presència

Estimat Jesús, avui vinc a tu, desitjant la teva presència. Desitjo estimar-te com tu m’estimes. Que res no em separi mai de tu.

Llibertat

Senyor, infon en el meu cor
el desig de conèixe’t i d’estimar-te més.
Que pugui respondre a la teva voluntat sobre la meva vida.

Consciència

En aquest moment, Senyor, adreço a tu els meus pensaments.
Deixaré de banda les meves feines i preocupacions.
Reposaré i em refaré en la teva presència.

La Paraula de Déu

¹Al principi era la Paraula, i la Paraula era amb Déu, i la Paraula era Déu. ^{xifra aràbiga}Estava al principi amb Déu. ³Totes les coses van néixer a través d’ell, i sense ell no va néixer ni una sola cosa. El que ha nascut ^{4 en}ell ha estat la vida, i la vida ha estat la llum de totes les persones. ⁵La llum brilla en la foscor, i la foscor no la supera.

⁶Hi havia un home enviat de Déu que es deia Joan. ⁷Va venir com a testimoni per donar testimoni a la llum, perquè tothom pogués creure a través d’ell. ⁸Ell mateix no era la llum, però va venir a donar testimoni a la llum. ⁹La veritable llum, que il·lumina tothom, venia al món.^,

¹⁰Ell era al món, i el món va néixer a través d’ell, però el món no el coneixia. ¹¹Va arribar al que era seu, i el seu propi poble no el va acceptar. ¹²Però a tots els qui el van rebre, que creien en el seu nom, va donar poder per esdevenir fills de Déu, ¹³que van néixer, no de sang ni de la voluntat de la carn ni de la voluntat de l’home, sinó de Déu.

¹⁴I la Paraula es va fer carn i va viure entre nosaltres, i hem vist la seva glòria, la glòria com a fill únic d’un pare, plena de gràcia i de veritat. ¹⁵ Joan li donà testimoni i cridà: «Aquest era ell del qual li vaig dir: «El qui ve després de mi, està davant meu perquè estava davant meu». ¹⁶De la seva plenitud tots hem rebut, gràcia rere gràcia.^{, 17}La llei efectivament va ser donada per Moisès; la gràcia i la veritat van venir a través de Jesucrist. ¹⁸Ningú no ha vist mai Déu. És l’únic Fill, Déu mateix, proper al cor del Pare, que l’ha donat a conèixer.

Inspiració

Joan, que la iconografia ha representat amb imatge d’àliga, fa volar molt amunt. Convida a traslladar-nos a l’Albada, més enllà dels espais i dels temps. Al Principi Absolut.

Comença, com algunes simfonies, en la pregonesa del Silenci Original i es va obrint pacíficament fins a l’esclat total.

Cal que el lector poui en el seu propi Silenci ancestral i faci emmudir el formigueig d’espurnes de tota mena que brollen del seu cor i del seu entorn.

Submergit en els abismes insondables, més enllà de genealogies, del Big Bang..., som convidats a gustar el Principi sense principi, a sentir-lo com el nostre autèntic Origen.

"Al principi" (tot al·ludint Gn 1,1). Som traslladats, no al començament del “temps”, a un dia “0” del Món, sinó al començament absolut i primeríssim.

Hom va llegint, a poc a poc, i calla molt..., deixant que cada paraula ciselli el propi cor, llisqui mansament pel seu interior més autèntic: ha tingut la gosadia de deixar-se submergir, de la mà de Joan, en l’abans del no-res, en el Principi Absolut.

I tot seguit, sorprenentment, contempla que el Logos, capbussat del tot en Déu, està capbussat del tot en la sarx (contingència, feblesa, un humà entre els humans). És Déu, és sarx.

Un Déu que s’ha d’acostumar a no ser el Déu Totpoderós: d’entrada ha hagut de sotmetre’s a l’Imperialisme. És un Déu sense sostre. El seu “poder” serà estar al servei: ha capgirat la definició de tot-poderós!

Un Déu que ja no serà Impassible. Haurà d’acostumar-se a plorar, a patir, a emocionar-se, a sentir alegria, pena... i fins còlera quan agafi el fuet per treure els mercaders del temple! L’impassible haurà d’aprendre la “passió”. Certament el Logos s’ha fet sarx, carn.

Francesc Riera i Figueras sj

Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/O5P2FV

Conversa

Jesús, quan caminaves per la terra sempre vas acollir els infants.
Ensenya’m a confiar en tu com ho fa un infant
per viure sabent que tu no m’abandonaràs mai.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén