Presència

Jesús espera, silenciós i invisible, per entrar en el meu cor.
Respondré a la seva crida.
Ell ve amb el seu poder i el seu amor infinits.
Que m’ompli d’alegria en la seva presència.

Llibertat

Si Déu estigués intentant dir-me alguna cosa, ho sentiria?
Si Déu m’estigués consolant o esperonant, me n’adonaria?
Demano la gracia d’alliberar-me de les meves preocupacions
i d’obrir-me a allò que Déu em pugui estar dient.

Consciència

Conscient de la teva presència, Senyor,
Miro el meu passat recent.
Vull ser sincer/sincera amb mi mateix/mateixa sobre com he estat
i sobre el que he fet,
perquè sé que estimes la veritat al fons del cor
i m’acceptes tal com soc.

La Paraula de Déu

¹²Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; ¹³però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. ¹⁴Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:

¹⁵Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: ¹⁶el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit
per als qui vivien al país de mort i de tenebra.

¹⁷Des d’aleshores Jesús començà * a predicar. Deia:
—Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.^,

²³Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena. ²⁴La seva anomenada es va escampar per tot Síria. * Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. ²⁵I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà.

Inspiració

Les llums ja s’han apagat, i ja han acabat potser aquests dies en què ens envolta un remolí de celebracions, regals, tràfec... Molt sovint expressem el nostre desig de viure el Nadal d’una manera més senzilla, més “ajustada” a la contemplació d’aquest Déu Nin, despullat i vulnerable. La litúrgia nadalenca encara ens ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos més i més en el Misteri del Déu-amb-nosaltres.

“Una llum ha brillat en la nostra foscor”. Però aquesta llum no enlluerna, no ve acompanyada de focs artificials, sinó que brolla d’un lloc pobre i humil, d’una menjadora on cal que mirem i remirem per a contemplar aquest Nin i creure que la claror que cerquem en el nostre dia a dia, que la llum que les nostres foscors desitgen s’encén quan acollim la vida creient en la seva possibilitat, quan ens deixem donar a llum cada dia i a cada moment. Com van néixer de nou tots aquells epilèptics, coixos, invàlids, endimoniats que van ser tocats i guarits per Jesús.

El Regne de Déu és aquesta llum que ha brillat en la nostra foscor i que ve acompanyada de guarició, de llibertat, de plenitud. Avui, en les nostres trobades, en la nostra situació concreta de vida, aquest Regne passarà tocant suaument la nostra vida, portant llum... El sabrem reconèixer? Deixarem que la nostra foscor quedi il·luminada per aquesta Presència tendra i amorosa?

Patrícia Hevia Colomar rscj

Conversa

Déu va venir, en Carn i Paraula, a donar vida. Quina paraula vivificant he rebut avui? O, si no hi ha res que m’hagi tocat, puc sentir la presència vivificant de Jesús en mi ara?

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén