Presència

Estimat Jesús, avui t’invoco d’una manera especial. Moltes vegades et demano ajuda. Avui només m’agradaria estar en la teva presència. Deixar que el meu cor respongui al teu amor.

Llibertat

La teva mort en creu m’ha fet lliure.
Puc viure amb alegria i llibertat,
sense por de la mort.
La teva gràcia no té límits.

Consciència

Estic envoltat de la teva presència amorosa, Senyor,
però soc conscient de la meva fragilitat i feblesa.
Gràcies perquè puc afrontar les meves mancances
en la teva abraçada misericordiosa.

La Paraula de Déu

³⁴Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament. ³⁵Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. ³⁶Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar. ³⁷Però Jesús els respongué:
—Doneu-los menjar vosaltres mateixos. *
Ells li diuen:
—Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris! ³⁸Jesús els pregunta:
—Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.
Ells ho miren i li diuen:
—Cinc pans i dos peixos. ³⁹Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. ⁴⁰La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta. ⁴¹Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. * També va repartir els dos peixos a tothom. ⁴²Tots en van menjar i quedaren saciats. ⁴³Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. ⁴⁴D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.

Inspiració

El Jesús que avui contemplem compadint-se d’una multitud afamegada és el mateix que fa uns quants dies contemplàvem vulnerable i pobre en una menjadora. A aquest Jesús, la pobresa dels altres, la seva indigència, la carència pròpia de la nostra humanitat no li és estranya. Ha descobert en ell mateix que endinsar-se en un procés de despullament i d’obertura al Misteri del Déu Amor en la seva pròpia realitat, és un camí que porta a abraçar amb tendresa i compassió la feblesa dels altres.

I en aquest procés d’Evangeli i de llibertat, Jesús vol endinsar els seus deixebles. Ell els diu: “Doneu-los vosaltres menjar!”. El miracle precisament no està en la seva capacitat per a alimentar una multitud de gent (no tenen prou menjar ni diners), sinó en l’acció de fer de la pobresa font de solidaritat, lloc de donació, espai on la pròpia vida i tot el que posseïm queda multiplicat quan no és retingut.

El relat diu que tothom menjà tant com volgué i quedaren saciats. I així és... quan som capaços, com Jesús, d’acostar-nos amb una presència humil i despullada, que no és amenaça sinó presència, a les carències dels qui ens envolten, a les seves fams, d’acollir en nosaltres la seva pobresa i necessitats, la vida que brolla d’aquest encontre té capacitat de curar, saciar, transformar la mancança en lloc de benedicció.

Patrícia Hevia Colomar rscj

Conversa

Després d’escoltar la Paraula de Déu em sento confortat/confortada. Què m’agradaria portar amb mi al llarg d’aquest dia? Què vull recordar de la lectura d’avui?

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén