Presència

Que el meu cor exulti i s’alegri
en aquesta estona de pregària.
Recorda’m sovint les grans
benediccions que m’has concedit, oh Déu meu.

Llibertat

Senyor, guia’m sempre
a fer la teva voluntat
conscient que la teva força
em conduirà i mantindrà.

Consciència

En presència del meu Creador, que tant m’estima, miro sincerament els meus sentiments durant el darrer dia: quan m’he sentit molt bé, o enfonsat/enfonsada, o normal. Puc veure on ha estat present el Senyor?

La Paraula de Déu

⁴⁵Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, * mentre ell acomiadava la gent. ⁴⁶Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar.

⁴⁷Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. ⁴⁸Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg. ⁴⁹Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; ⁵⁰tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:
—Coratge! Soc jo. No tingueu por. ⁵¹Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. ⁵²És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit.

Inspiració

L’evangeli d’avui ens presenta la realitat de les nostres comunitats i també la del nostre camí de fe. Per una banda, quan els èxits tant pastorals com personals ens acompanyen (“multiplicació dels pans”), sembla que Déu queda fora del nostre pensament, ni tan sols reconeixem que només hem posat en valor els talents que Déu ens ha donat.

Jesús troba un moment per a la pregària, per a l’agraïment per tot el que el Senyor fa en ell.

Però la barca és el sinònim més clar de la realitat: els “vents” contraris i les dificultats per avançar donen la imatge que no ens en sortim, que abaixem els braços; amb facilitat veiem que el nostre esforç personal i pastoral, tant individual com col·lectiu, no ens porta a “bon port”.

Jesús sempre és al nostre costat; tot i que a vegades ens pot semblar una mica “passota”, que passa pel nostre costat i que no ens fa cas, sempre hi és. No ens treu les dificultats, però saber que és a prop ens ajuda. Comptem amb ell i la pregària i també el diàleg amical és el camí per a tenir aquesta experiència de proximitat.

Joan Carles Nicuesa Vilardell

Conversa

Quines gràcies vol donar-me Déu en aquest temps de pregària? Si escolto el meu interior, en la quietud del meu cor, què m’hi diu el Senyor?

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén