Presència

Estimat Senyor, m’has cridat pel nom.
T’has gravat el meu nom al palmell de la mà.
Que pugui créixer en confiança i no cedeixi mai a la desesperació.

Llibertat

Senyor, t’agraeixo el do de la llibertat.
Ajuda’m a ser íntegre en l’ús d’aquest do.
Soc lliure per a prendre decisions.
Ajuda’m a escollir de seguir-te a tu,
per viure d’una manera cristiana i tenir cura dels altres.
Recorda’m que sempre tingui en compte aquells que són menys afortunats que jo:
els oprimits, els presoners, aquells que no són lliures de pregar en públic.
Guia’m sempre perquè pugui trobar la teva santa voluntat en tots els fets de la meva vida.

Consciència

Jesús, sempre estàs present esperant-me.
Concedeix-me tenir calma més sovint,
perquè sempre desitgi passar temps en la teva presència,
conèixer la teva pau, el teu amor.

La Paraula de Déu

¹⁴Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. ¹⁵Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.

¹⁶I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. ¹⁷Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:

¹⁸L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit.
M’ha enviat a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,¹⁹a proclamar l’any de gràcia del Senyor.

²⁰Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. ²¹Aleshores començà dient-los:
—Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. ²²Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
—¿No és fill de Josep, aquest?

Inspiració

L’acció de Déu és alliberadora. El Misteri de Nadal consisteix a gustar aquesta gran paradoxa, que és veure com aquest Déu “tot-poder” es fa “tot-dependent”, posant-se a les nostres mans. Aquest primer acte d’abaixament és el que permet a Jesús, en nom de Déu, assumir les paraules del profeta Isaïes i parlar del Déu que allibera.

Jesús es va fent conscient de la seva radical unió amb el Pare. Però no és una unió que queda tancada en ella mateixa, sinó que resplendeix, en tant que és “amor actuant” i beneeix tot el que toca. Per això podem fer nostres les paraules del profeta Isaïes, perquè Déu és bona notícia principalment per a aquelles persones més necessitades de bones notícies.

Que sapiguem assaborir la dolcesa i, alhora, la radicalitat d’aquest missatge. Déu, ara i aquí, et surt a l’encontre. Deixa’t trobar.

Enric Puiggròs sj

Conversa

Després d’escoltar la Paraula de Déu em sento confortat/confortada. Què m’agradaria portar amb mi al llarg d’aquest dia? Què vull recordar de la lectura d’avui?

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén