Presència

«Però sempre que pregueu, entreu a la vostra habitació, tanqueu la porta i pregueu al vostre Pare que veu el que és secret» (Mateu 6:6). Déu meu, tu ets el meu espai secret, sempre habites dins meu, i jo en tu. Que cada dia deixi temps per a entrar a l’habitació interior del meu cor, per poder estar amb tu.

Llibertat

En aquests moments molts pobles pateixen les angoixes de la guerra. Inclino el cap en una reverència d’acció de gràcies per la meva llibertat. Prego per tots els presoners i captius.

Consciència

Déu meu, que descansi en la teva presència resplendent, tal com una flor gaudeix de la llum i la calidesa del sol. Gràcies per portar llum i calidesa a la meva vida, a través d’altres persones, a través de la natura, a través de la teva Paraula.

La Paraula de Déu

¹⁵El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si Joan no fora potser el Messies.^{, 16}Joan respongué dient a tothom:
—Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.

²¹Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí, ²²i l’Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom, i una veu digué des del cel:
—Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut. ^,

Inspiració

L’Evangeli d’avui comença així: “El poble vivia en l’expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies”. Podem reflexionar: davant els fets, com em situo, com a expectant o com a espectador? Quan un està expectant es pregunta: no és pas això?, no és pas allò?, no és pas aquest?, no és pas aquell? Estàs inquiet perquè intueixes coses. Les persones i els fets desperten interès, et fan aixecar de la cadira, et fan posar en camí. L’espectador, en canvi, s’escarxofa a la butaca i espera que li llencin la teca, sigui la que sigui..., després ja farem la crítica. És cert que en la vida hi ha moments per a cada cosa, moments per a viure en l’expectació i altres per a fer d’espectador, moments més actius i altres de més passius; tots dos tenen el seu sentit i el seu valor.

“Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat”. Joan oferia un baptisme per a la conversió i per al perdó dels pecats; però, quina conversió i quin perdó dels pecats necessita Jesús? Nosaltres ens fem batejar per mostrar que volem girar la nostra vida vers Déu; Jesús es fa batejar per mostrar de quina manera Déu gira la seva vida vers nosaltres. Nosaltres rebem el baptisme com a signe de penediment pels nostres pecats; Jesús rep el baptisme per mostrar fins on està disposat a arribar Déu per perdonar-nos els pecats.

Jesús –amb el seu bateig– ens mostra que Déu no és un espectador del drama humà, sinó que s’ha volgut fer actor, que ha volgut participar de la nostra mateixa expectació.

“Tu ets el meu Fill, el meu estimat”. Déu ens mira amb expectació, a veure cap a on girarem la nostra vida; i per sobre de tot, des del cel ens diu que ens estima.

Emili Reimat

Conversa

Conversar requereix parlar i escoltar.
Quan parlo amb Jesús, que aprengui també a estar quiet / quieta i escoltar.
Imagino la gentilesa dels seus ulls
i el seu somriure ple d’amor mentre em mira.
Puc ser totalment honest / honesta amb Jesús explicant-li les meves preocupacions i capficaments.
Li obriré el meu cor manifestant-li les pors i els dubtes que tinc.
Li demanaré que m’ajudi a deixar-me plenament a les seves mans.
per abandonar-me a ell,
sabent que ell sempre vol el que és millor per a mi.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén