Presència

M’aturo un moment
i penso en l’amor i la gràcia
que Déu vessa en mi,
creant-me a la seva imatge i semblança,
fent-me el seu temple….

Llibertat

En aquests moments molts pobles pateixen les angoixes de la guerra. Inclino el cap en una reverència d’acció de gràcies per la meva llibertat. Prego per tots els presoners i captius.

Consciència

Pare del cel, que pugui créixer en virtut mentre prenc temps del meu dia per a escoltar-te i passar temps amb tu. Que la teva bondat vessi en la meva vida, i de la meva vida a la vida de tots aquells amb qui em trobo.

La Paraula de Déu

¹⁴Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. ¹⁵Deia: —S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.^,

¹⁶Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. ¹⁷Jesús els digué: —Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. ¹⁸Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. ¹⁹Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, ²⁰i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu a la barca amb els jornalers i se n’anaren amb Jesús.

Inspiració

Sorprèn la senzillesa del relat de Marc, així com la seva radicalitat. Aquells futurs apòstols, davant la seva crida, són capaços de deixar-ho tot per seguir Jesús. Com podríem explicar o entendre aquesta decisió als nostres dies? Què desprenia o irradiava Jesús perquè ells prenguessin aquesta decisió?

«Si tu me dices ven...., lo dejo todo», canta el bolero... Quan algú captiva el cor no és difícil haver d’abandonar les coses. Les decisions radicals són fora de tot càlcul, no són assenyades, són el resultat de la lògica de l’amor, de la seducció, de la bellesa o del risc. La inèrcia les impedeix, la novetat les rescata.

Jesús «passant a la vora del llac de Galilea» ha començat el camí. És un profeta itinerant que cerca seguidors per fer amb ells un recorregut apassionant: viure obrint camins al Regne de Déu. L'expressió “Convertiu-vos…, veniu amb mi...” és tota una invitació a això. Convertir-se és viure dia a dia amb confiança, abandonament i exercint aquesta responsabilitat que emergeix de discernir, proposar, actuar, avaluar…

Potser convertir-se avui dia passa per fer les coses de sempre, però amb una mirada diferent. El viatge veritablement compromès és el que un fa a l’interior de si mateix per arribar a un canvi, a una inversió total de posicions, pensaments, actituds... I per a disposar-nos a la conversió, hem de cultivar una inquietud, una insatisfacció saludable. És el punt de partida. Posar-se en marxa, obrir el cor i…

Emili Reimat

Conversa

Imagino ara una de les Persones de la Trinitat davant meu, Pare, Fill o Esperit Sant, qui em vingui a la imaginació amb més naturalitat, i hi tinc una conversa, parlant amb el cor a la mà, sobre el que acabo de llegir o sobre el que avui estic sentint i experimentant de la meva vida.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén