Presència

«Tu em mostres el camí de la vida; en la teva presència hi ha plenitud d’alegria; a la teva mà dreta hi ha plaers per sempre» (Salm 16). Senyor, ajuda’m a viure avui en la teva presència.

Llibertat

Senyor, et demano el do de la llibertat.
Que el teu Sant Esperit
guïi aquells que tenen el poder
perquè treballin per la igualtat de tot el teu poble.

Consciència

Com em sento ara realment? Alegre? Aclaparat/aclaparada?

Potser gaudeixo de molta pau, feliç de ser aquí.

O potser estic frustrat/frustrada, preocupat/preocupada o enfadat/enfadada.
Admeto la realitat de com estic ara. És el jo real que estima el Senyor.

La Paraula de Déu

²⁹Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. ³⁰La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. ³¹Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. * La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.

³²Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. ³³Tota la població s’havia aplegat davant la porta. ³⁴Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

³⁵De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant. ³⁶Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. ³⁷Quan el van trobar li digueren:
—Tothom et busca. ³⁸Ell els diu:
—Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar-hi; és per això que he vingut. ³⁹I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.

Inspiració

Jesús, després de predicar i guarir l’endimoniat a la sinagoga, va a dinar a casa de Simó (Pere) i Andreu. La sogra de Simó estava malalta i el primer que fa és curar-la. Ella es posa immediatament a servir-los a taula. Com que ja havia corregut la veu, la gent li porta els malalts i endimoniats perquè els guareixi. Jesús renya els endimoniats que el “descobreixen”, i cura molts malalts, no tots. Els miracles són signes que sustenten l’ensenyament de Jesús i ens ensenyen que els privilegiats de Jesús són els pobres, els malalts, els rebutjats. En curar-los els reintegra a la societat, els sana, els salva, els dona una salut integral.

L’endemà, de bon matí, Jesús se n’anà a un lloc solitari a pregar. Per estar en contacte amb Déu Pare hem d’estar en silenci, fent interiorització, contemplació. És una bona manera de començar el dia.

Quan Simó i els seus companys el troben, li demanen que torni al poble, que l’esperen. Però Jesús els diu que ha d’anar a predicar a altres pobles a les sinagogues, i també a guarir malalts.

Com a seguidors de Jesús hem d’anunciar la bona nova amb obres i paraules. Servir, ajudar qui ho necessiti, i donar-li a conèixer que Déu Pare, que és Amor, l’estima. No ens hem de quedar en les nostres zones de confort, on ja hem abonat el terreny, sinó estar sempre en sortida, com ens demana el papa Francesc.

Joan Viñas i Salas

Conversa

Quines gràcies vol donar-me Déu en aquest temps de pregària? Si escolto el meu interior, en la quietud del meu cor, què m’hi diu el Senyor?

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén