Presència

«Però sempre que pregueu, entreu a la vostra habitació, tanqueu la porta i pregueu al vostre Pare que veu el que és secret» (Mateu 6:6). Déu meu, tu ets el meu espai secret, sempre habites dins meu, i jo en tu. Que cada dia deixi temps per a entrar a l’habitació interior del meu cor, per poder estar amb tu.

Llibertat

Déu no és estrany a la meva llibertat.
De fet, l’Esperit insufla vida als meus desitjos més íntims,
donant-me un impuls suau cap a tot el que és bo.
Demano la gràcia de deixar-me embolcallar per l’Esperit.

Consciència

Déu, en la teva amorosa presència em sento distès/distesa; quan ja s’acaba el dia
començo des d’aquesta estona i vaig mirant enrere, moment a moment.
Acullo amb gratitud tota la bondat i la llum rebudes.
Escolto les ombres i el que em diuen,
buscant que tu, em comprenguis, em perdonis i em sanis.

La Paraula de Déu

¹Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, ²i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. ³Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. ⁴Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. ⁵Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:
—Fill, et són perdonats els pecats. ⁶Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: ⁷«Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?» ⁸A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué:
—Per què penseu això en el vostre cor? ⁹Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”? ¹⁰Doncs ara sabreu que el Fill de l’home * té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític: ¹¹—T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa. ¹²Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien:
—No havíem vist mai res de semblant.

Inspiració

Què diu, aquest!, es meravellen els entesos i guardadors de l’ordre. Però, de fet, tot sembla trastocat. Tot. No hi ha res que funcioni com hauria de funcionar. S’entra a casa per la teulada, es despenja la llitera, es perdonen els pecats, es guareix el paralític. Tot ens ho han canviat. I sorgeix la pregunta per Jesús. Qui és aquest que és capaç de canviar-ho tot? Qui és aquest que pot fer allò que és impossible? Preguntes que –sembla– no fan gaire efecte. Persones que no es deixen afectar? Hem vist coses que no havíem vist mai, però continuem pensant com sempre. Si les coses funcionen diferent de com pensem, pitjor per a les coses.

El Fill de l’home té potestat a la terra per a mostrar que viure és una altra cosa. Per a entendre la vida d’una altra manera. Per a il·luminar el nostre món amb una altra llum. Amb la llum que ve del Pare. Certament, avui hem vist coses admirables!!!

Josep Miquel Esteban sj

Conversa

Quina paraula o frase m’ha cridat l’atenció de l’evangeli d’avui? Demano al Senyor què em vol dir amb aquesta paraula…

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén