Presència

M’aturo un moment i penso en l’amor
i la gràcia que Déu vessa en mi:
Sóc creat/creada a imatge i semblança de Déu,
sóc mansió de Déu.

Llibertat

Senyor, et prego que em concedeixis el do de la libertat.
Que el teu Esperit Sant
guïi els qui tenen el poder perquè treballin
per la igualtat de tot el teu poble.

Consciència

Prendre consciència d’alguna cosa és adonar-me’n, fer-me’n conscient. Senyor, ajuda’m a recordar que m’has donat la vida. Gràcies pel regal de la vida. Ensenya’m a desaccelerar-me, a tenir tranquil·litat i a gaudir dels plaers que has creat per a mi; a ser conscient de la bellesa que m’envolta: la meravella de les muntanyes, la calma dels estanys, la fragilitat del pètal d’una flor. Necessito recordar que totes aquestes coses venen de tu.

La Paraula de Déu

¹⁸Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen? ¹⁹Jesús els contestà:
—¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. ²⁰Però ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran.

²¹»Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç nou estiraria la roba vella i es faria un esquinç més gros. ²²I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.

Inspiració

Jesús, el Nuvi, és a dir, l’Estimat, és l’únic Absolut. O sigui, l’Amor (i Déu és Amor) és l’únic Absolut i està per damunt de tot. Fins i tot per damunt de pràctiques tan sacrosantes en totes les religions com ara el dejuni. “Que res no sigui anteposat a l’amor del Crist”, prescrivia sant Benet als seus monjos, en la seva Regla. Mentre gaudim, doncs, de la Presència de Jesús, tot adquireix rang de segona (o de més baixa) categoria, si cal. Només ell porta l’autèntica novetat a la nostra vida. I això vol dir que el vi nou no es pot posar en bots vells. No fos cas que la novetat (el vi nou) que aporta l’evangeli a la nostra vida es faci malbé, tot malmetent, també, el bot (la nostra vida) que pretén contenir-la. Així, l’evangeli d’avui ens invita a demanar-nos fins a quin punt Jesús i la seva bona nova han renovat la nostra vida, de tal manera que puguem dir de veritat, com sant Pau: “el qui viu en Crist és criatura nova. El que era antic ha passat. Ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu” (2Co 5,17s). És a dir, tot això és obra d’un Déu que és Amor. Perquè, de fet, només l’Amor pot canviar de veritat la nostra vida.

Josep Giménez sj

Conversa

M’assec en silenci amb el meu Déu, que coneix tots els meus pensaments, totes les meves necessitats i tots els meus desigs, i deixo que ell em cuidi en aquesta estona. Rebo l’aliment que necessito per al camí.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén