Presència

Cada moment és viu amb la presència esplendent de Déu. A mesura que em lliuro més i més a l’íntima comunió amb Aquell que m’ha creat, m’adono que simplement deixo d’estar amoïnat/amoïnada.

Llibertat

Senyor, massa sovint penso que soc jo qui controla la meva vida.
Ajuda’m a veure que soc incapaç de moltes coses.
Demano la gràcia de ser capaç de lliurar-te la meva vida
i experimentar l’alegria d’aquesta llibertat.

Consciència

Com em sento ara realment? Alegre? Aclaparat/aclaparada?

Potser gaudeixo de molta pau, feliç de ser aquí.

O potser estic frustrat/frustrada, preocupat/preocupada o enfadat/enfadada.
Admeto la realitat de com estic ara. És el jo real que estima el Senyor.

La Paraula de Déu

²³Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats, i els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues. ²⁴Els fariseus li van preguntar:
—Mira, per què fan en dissabte això que no és permès? ²⁵Jesús els respon:
—¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? ²⁶Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, * David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permès de menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven. ²⁷I els deia:
—El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte. ²⁸Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte.

Inspiració

Sempre a l’aguait del que fan els altres... i mai del que fan ells mateixos! S’entén: a l’aguait per a criticar, per a desautoritzar... Vet ací l’actitud dels fariseus. Impressiona el contrast entre l’actitud dels fariseus i l’actitud de Jesús. Aquest no tan sols es remet a l’Escriptura per fer-nos veure que la Paraula de Déu no és mai unilateral, sinó que té en compte totes les situacions humanes i que, a més a més, entre elles hi ha un ordre de prioritats (el bé de l’ésser humà està per damunt de tot). Per això mateix, Jesús no es posa “a l’aguait de”, sinó “a favor de”. En aquest cas, dels seus deixebles. Els renyarà, sí, quan faci falta, per la seva incapacitat de comprendre, per les seves incoherències... però no deixarà mai d’estimar-los. Tant, que ja no els considera “servents”, sinó “amics”. I, arribada l’hora, demostrarà, no solament amb paraules sinó amb fets, que “ningú no té un amor més gran que qui dona la vida per aquells que estima”. Val la pena sentir-se estimat així per Jesús... i estimar-lo també incondicionalment, tot estimant el nostre proïsme –especialment el més necessitat!

Josep Giménez sj

Conversa

Imagino ara una de les Persones de la Trinitat davant meu, Pare, Fill o Esperit Sant, qui em vingui a la imaginació amb més naturalitat, i hi tinc una conversa, parlant amb el cor a la mà, sobre el que acabo de llegir o sobre el que avui estic sentint i experimentant de la meva vida.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén