Presència

Quan entro en aquest temps de pregària, prenc consciència de la meva respiració, el do de Déu que em manté la vida. Em permeto respirar una mica més lentament, profundament i suaument durant uns moments.

Llibertat

Senyor, fes-me la gràcia de ser lliure dels excessos d’aquesta vida. No deixis que em posseeixi el desig de riqueses. Mantén-me el cor i l’enteniment lliures per a estimar-te i servir-te.

Consciència

Mentre passo aquest temps amb tu, Senyor,
soc conscient de fins a quin punt soc beneït/beneïda.
Penso en l’amor i l’alegria de què gaudeixo,
i em sento agraït/agraïda.

La Paraula de Déu

¹Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. ²Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. ³Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:
—Aixeca’t i posa’t aquí al mig. ⁴Llavors els pregunta:
—Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Però ells callaven. ⁵Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home:
—Estén la mà.
Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. ⁶Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.

Inspiració

Observem el context de l’escena: els mestres de la Llei espien Jesús, ja de bon principi, per enxampar-lo en una situació de desobediència a la Llei que els permeti acusar-lo. De fet, Jesús no ignora aquesta mala intenció dels seus conciutadans, però no es detura de fer el bé. És Jesús qui sap que la necessitat més imperiosa li surt a l’encontre i tot passa a un segon pla. Perquè:

– és per això que el centre de la discussió no és el dissabte, sinó la possibilitat de fer el bé;
– no és el centre el compliment individual d’una llei, sinó la crida a fer comunitat i a posar el benestar de l’altre per sobre del meu;
– la duresa de cor és el que impedeix abraçar la salvació, no pas fallar en el compliment d’una o altra regla concreta.

Que sapiguem posar al centre de la nostra vida el desig essencial, que resideix en la necessitat d’estimar més que no pas en la capacitat de complir perfectament una o altra regla.

Enric Puiggròs sj

Conversa

Estimat Jesús, puc obrir-te el meu cor.
Puc dir-te tot el que em preocupa.
Sé que t’importen totes les preocupacions de la meva vida.
Ensenya’m a viure conscient
que tu que em cuides avui,
em cuidaràs demà i tots els dies de la meva vida.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén