Presència

Reflexiono per un moment sobre la presència de Déu al meu voltant i en mi.
Creador de l’univers, del sol i la lluna, la terra,
cada molècula, cada àtom, tot el que és:
Déu està en cada batec del meu cor. Déu està amb mi, ara.

Llibertat

Senyor, et demano el do de la llibertat.
Que el teu Sant Esperit
guïi aquells que tenen el poder
perquè treballin per la igualtat de tot el teu poble.

Consciència

Prendre consciència d’alguna cosa és adonar-me’n, fer-me’n conscient. Senyor, ajuda’m a recordar que m’has donat la vida. Gràcies pel regal de la vida. Ensenya’m a desaccelerar-me, a tenir tranquil·litat i a gaudir dels plaers que has creat per a mi; a ser conscient de la bellesa que m’envolta: la meravella de les muntanyes, la calma dels estanys, la fragilitat del pètal d’una flor. Necessito recordar que totes aquestes coses venen de tu.

La Paraula de Déu

¹³Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. ¹⁴En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, ¹⁵amb poder de treure dimonis. ¹⁶Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donà el nom de Pere; ¹⁷Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; ¹⁸Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós ¹⁹i Judes Iscariot, el qui el va trair.

Inspiració

En el passatge evangèlic d'avui, Marc ens descriu breument tres situacions:

La primera, simbòlica: Jesús puja a la muntanya. Alguna cosa important passa a dalt del cim: entrega de les taules de la Llei al Sinaí, el sermó de la muntanya, el Tabor i la Transfiguració... I en moltes ocasions la muntanya es converteix en punt de connexió de pregària i diàleg amb el Pare Déu.

La segona és com Jesús tria lliurement els qui seran els seus seguidors i com aquests, anomenats apòstols, acudeixen a la seva crida. Cada apòstol té un nom propi.

La tercera és la missió per a la qual hauran de preparar-se aquests futurs deixebles.

Tot comença amb una “crida”, que té un nom propi (el meu?). Jesús no tria un elenc de personatges –el govern dels millors–, sinó que qualsevol de nosaltres pot ser anomenat. És ell qui s'encarregarà de modelar-nos, posar-nos en camí... El procés de formació és variat i no té un termini fix. Finalment, persuadida per aquesta crida, hi ha vegades que la persona hi descobreix un motiu que dona un sentit profund a la seva vida, i que el porta a viure dia a dia amb esperança i amb ganes de propagar aquesta descoberta. Sorgeix així el que anomenem “missió”. Jesús no em crida només a mi. Jesús va triar dotze apòstols, símbol de les dotze tribus d'Israel, és a dir, tots hi érem representats. És així, com tots som cridats a “compartir” l'anomenat Regne de Déu.

Passatge breu i alhora profund. Puc ara disposar-me a contemplar en mi el fruit d'aquesta crida.

Emili Reimat

Conversa

Quins sentiments estan sorgint en mi mentre prego i reflexiono sobre la Paraula de Déu?
M’imagino Jesús mateix assegut o dret al meu costat i li obro el cor.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén