Presència

Tinc present que, mentre estic aquí assegut/asseguda, ara,
Déu em mira amb amor i em manté l’existència.
M’aturo una estona i reflexiono sobre això.

Llibertat

Senyor, fes-me la gràcia de ser lliure dels excessos d’aquesta vida. No deixis que em posseeixi el desig de riqueses. Mantén-me el cor i l’enteniment lliures per a estimar-te i servir-te.

Consciència

Déu, en la teva amorosa presència em sento distès/distesa; quan ja s’acaba el dia
començo des d’aquesta estona i vaig mirant enrere, moment a moment.
Acullo amb gratitud tota la bondat i la llum rebudes.
Escolto les ombres i el que em diuen,
buscant que tu, em comprenguis, em perdonis i em sanis.

La Paraula de Déu

¹⁵Els digué: —Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. ¹⁶Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. ¹⁷Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

Inspiració

Avui l’Església universal commemora la conversió de sant Pau. N’hi ha moltes, d’històries de conversió, però la de sant Pau és prou significativa, perquè qui perseguia els deixebles del Crist –encegat per la radicalitat religiosa–, esdevé testimoni, apòstol, missioner del mateix Crist.

Deixar-se trobar, quedar enlluernat pel Ressuscitat transforma l’existència. També la nostra, si gosem preguntar “Qui sou, Senyor?” i “Què haig de fer?”. Disposar-nos d’aquesta manera davant Déu, farà possible que ell pugui fer el miracle de netejar la nostra mirada, treure’n els vels que no ens deixen percebre la realitat tal com Déu la percep i l’estima.

Hem rebut una tasca apassionant: ser testimonis arreu del món del que hem vist i hem sentit. Un “arreu” que és tan concret com el lloc on residim, amb la gent que ens hi trobem. La manera d’anunciar la bona notícia de l’evangeli la farem no solament amb paraules. Perquè hem cregut, se’ns ha donat poder per a expulsar dimonis –fer fora la malícia, la sospita, la crítica, el menyspreu–, per a parlar llenguatges nous –la compassió, la tendresa, l’empatia, amb humilitat–, el verí no ens farà mal –capacitat de perdonar–, per a imposar les mans i guarir –alleugerir el sofriment de qui pateix.

Paloma Aragüe Calle, hcsa

Conversa

Les teves paraules, Senyor, m’han ensenyat com pregar.
El preciós “Pare nostre”
conté tot el que jo voldria dir.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén