Presència

«Tu em mostres el camí de la vida; en la teva presència hi ha plenitud d’alegria; a la teva mà dreta hi ha plaers per sempre» (Salm 16). Senyor, ajuda’m a viure avui en la teva presència.

Llibertat

Senyor, massa sovint penso que soc jo qui controla la meva vida.
Ajuda’m a veure que soc incapaç de moltes coses.
Demano la gràcia de ser capaç de lliurar-te la meva vida
i experimentar l’alegria d’aquesta llibertat.

Consciència

Senyor, ets present en totes les coses
i quan em prenc temps senzillament per a seure i estar amb tu,
la meva ment descansa
i sento la teva pau.

La Paraula de Déu

¹Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. ²Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, ³el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, ⁴perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. ⁵Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres.⁶Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell ⁷i digué cridant amb veu forta:
—Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis! ⁸És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!» ⁹Jesús li pregunta: —Quin és el teu nom?
Ell li respon:
—El meu nom és “Legió”, perquè som molts. ¹⁰I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori. ¹¹Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. ¹²Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica:
—Envia’ns als porcs, que hi entrarem. ¹³Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua.

¹⁴Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. ¹⁵S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. ¹⁶Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. ¹⁷Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori. ¹⁸Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell. ¹⁹Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:
—Ves a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu. ²⁰Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava astorat.

Inspiració

Jesús cura, Jesús salva. L’evangeli ens ho mostra amb exemples ben concrets: cecs, endimoniats, paralítics, leprosos... Homes i dones marcats pel dolor, l’aïllament, la marginació. Persones menystingudes, trepitjades. A més del seu propi patiment, el pes de la Llei els obligava a mantenir-se al marge de la societat. Doble càstig que els marcava per a tota la vida.

L’esperit maligne reconeix Jesús i l’increpa. Veu amenaçat el seu poder i sap a qui s’enfronta. Jesús ja havia alliberat moltes altres persones, les havia curades i les havia retornades al seu grup familiar i social. Jesús curava i salvava, sanava i restituïa.

Jesús ens salva també a nosaltres. Se’ns fa present al llarg de la vida i ens indica el camí de la salvació: en una elecció difícil, en un patiment concret, en la foscor del dubte…

“Veieren l’endimoniat assegut, vestit, i amb el seny recobrat[…] i li demanava que el volgués amb ell.” Vine, Senyor, a salvar-nos i la nostra vida et glorificarà!

Teresa Gomà, rscj

Conversa

Començo parlant amb Jesús sobre el fragment de l’Escriptura que acabo de llegir.
Quina part m’ha tocat interiorment?
Potser també les paraules d’un amic –o alguna història que he sentit fa poc–
lentament pugen a la superfície de la meva consciència.
Si és així, pot aquesta història il·luminar el que el passatge de les Escriptures m’està intentant dir?

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén