Presència

«El món és ple de la grandesa de Déu» (Gerard Manley Hopkins).
Em quedo un moment en la presència de Déu, al meu voltant,
en cada part del meu cos
i al fons del meu ésser.

Llibertat

Senyor, et prego que em concedeixis el do de la libertat.
Que el teu Esperit Sant
guïi els qui tenen el poder perquè treballin
per la igualtat de tot el teu poble.

Consciència

Em pregunto com estic dintre meu avui.


Em sento especialment cansat/cansada, estressat/estressat o desencertat/desencertada?


Si algun d’aquests adjectius em descriuen,


puc intentar deixar de banda les preocupacions que m’estan amoïnant?

La Paraula de Déu

²¹Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. ²²Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus ²³i, suplicant-lo amb insistència, li diu: —La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui. ²⁴Jesús se n’anà amb ell.

El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.

²⁵Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. ²⁶Havia sofert molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. ²⁷Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, ²⁸fperquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» ²⁹Immediatament se li estroncà la pèrdua de sang i sentí dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentava. ³⁰Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent: —Qui m’ha tocat la roba? ³¹Els seus deixebles li contestaren: —¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i encara preguntes qui t’ha tocat? ³²Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. ³³Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat. ³⁴Jesús li digué: —Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.

³⁵Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: —La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre? ³⁶Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: —No tinguis por; tingues només fe. ³⁷I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. ³⁸Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys, ³⁹entra a la casa i els diu: —Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. ⁴⁰Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, ⁴¹l’agafa per la mà i li diu: — Talità, cum —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.» ⁴²A l’instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor. ⁴³Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.

Inspiració

Devessall de moments, rics, plens, suggeridors.

Entre una frase i l’altra: “la meva filleta s’està morint” i “la teva filla s’ha mort”, l’esperança de la curació i la crueltat d’una realitat que ja no es pot canviar. Experiències que tots hem viscut. Un home que estima i pateix, unes persones que no ajuden, “no molestis”. Quan més es necessita l’ajut, la companyia, aquest “no amoïnis” es clava a l’ànima. Un pare i el cor i la llibertat de Jesús. La pietat i el soc aquí: “No tinguis por, tingues només fe. No et deixo en aquest moment, vinc amb tu, a casa teva, m’apropo a la teva filla, estarà amb vosaltres, no la perdreu.” La compassió, la perseverança malgrat el que diguin els altres, el no abandonar, el ser present en un dol, i el donar vida.

Tenim feina, el gran convit a l’esperança, com el viuré?, i la pròpia actitud en els moments de sofriment dels altres, en el més agut: què vaig fer jo, què faig?

No vull oblidar les precioses paraules de la dona que patia hemorràgies: “Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.”

Senyor, fes en mi el miracle de poder-les pronunciar, de poder-les sentir, amb aquesta mateixa intensitat, i gràcies per dir-me una i mil vegades: Talita, cum, i demanar que algú em doni menjar. Gràcies per no haver-me abandonat, gràcies per no haver-nos oblidat.

M Lluïsa Geronès Estrada

Conversa

Jesus often asked questions of those who came to Him.
Deixa’m sentir-lo a prop meu ara,
escoltant la meva pregària i demanant
“Com puc ajudar-te?”
“Què et puc donar?”
“Què necessites?”

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén