Presència

Estimat Senyor, ajuda’m a obrir-me a tu
ara, mentre deixo de banda les preocupacions del món.
Omple els meus pensaments amb la teva pau, el teu amor.

Llibertat

Vaig néixer per viure en llibertat, per gràcia de Déu,
lliure per gaudir dels plaers que ell ha creat per a mi.
Estimat Senyor, concedeix-me que visqui com tu vols,
en plena confiança en la teva atenció amorosa.

Consciència

Pare del cel, gràcies perquè el teu amor no falla mai i la teva misericòrdia es renova cada matí. Que no deixi mai de recórrer a tu amb les meves necessitats, amb el meu amor.

La Paraula de Déu

¹D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. ²Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien: —D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? ³Aquest, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I el rebutjaven. ⁴ Jesús els digué: —Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva. ⁵ I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. ⁶I el sorprenia que no tinguessin fe.

Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.

Inspiració

• El fragment d’avui és dels que fa mal. En comptes de meravellar-se i donar gràcies perquè un d’entre ells parlava d’un Déu atent al sofriment, que l’enviava als més pobres i abandonats, que curava els malalts, no, el retret. El menyspreu. La mirada condemnatòria, no importa ni el que diu ni el que fa, pesa més l’origen, l’etiqueta. Impossible acceptar tampoc cap transformació. Com ets conceptuat, ho seràs sempre, en una contradicció tan gran amb el propi Déu, que confia, treballa i ens canvia.
  
  Un passatge trist, enormement interpel·lador, fosc, nosaltres segurament també hem estat de vegades aquest poble.
  
  Gosem ser diferents, canviem la mirada, el cor, la paraula, els fets... Tot pot ser en qualsevol persona, l’Esperit fa camí, lliure. Déu canta en el cor de qui vol, més enllà del que sigui, del que ha escollit... És així. Ben observable. Transformacions insospitades. Camins que mai no hauríem imaginat. DÉU, en lletres majúscules... Que no ens equivoquéssim en el tracte amb les persones. Aprenem a acollir-nos els uns als altres, sense la foscor del ja sé com és, sinó amb els ulls oberts de la sorpresa i l’estimació, Déu hi està treballant. Tot silenci i tot amor.
• M Lluïsa Geronès Estrada

Conversa

Imagino ara una de les Persones de la Trinitat davant meu, Pare, Fill o Esperit Sant, qui em vingui a la imaginació amb més naturalitat, i hi tinc una conversa, parlant amb el cor a la mà, sobre el que acabo de llegir o sobre el que avui estic sentint i experimentant de la meva vida.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén