Presència

M’aturo un moment
i penso en l’amor i la gràcia
que Déu vessa en mi,
creant-me a la seva imatge i semblança,
fent-me el seu temple….

Llibertat

La teva mort en creu m’ha fet lliure.
Puc viure amb alegria i llibertat,
sense por de la mort.
La teva gràcia no té límits.

Consciència

Conscient de la teva presència, Senyor,
miro el meu passat recent.
Vull ser sincer/sincera amb mi mateix/mateixa sobre com he estat
i el que he fet,
perquè sé que estimes la veritat en el cor
i m’acceptes tal com soc.

La Paraula de Déu

¹⁴L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien:
—És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles. ¹⁵D’altres deien:
—És Elies.
I d’altres:
—És un profeta, semblant als antics profetes. ¹⁶Herodes, sentint tot això, deia:
—És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat.

¹⁷En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, * a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. ¹⁸Joan deia a Herodes:
—No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà. ¹⁹Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, ²⁰perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat. ²¹L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit * i als prohoms de Galilea. ²²Durant el convit entrà la filla d’Herodies a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:
—Demana’m el que vulguis i t’ho donaré. ²³I li feu aquest jurament: —Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne. ²⁴La noia va sortir i preguntà a la seva mare:
—Què haig de demanar?
Ella li respongué:
—El cap de Joan Baptista. ²⁵La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:
—Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista. ²⁶El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. ²⁷Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. ²⁸Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. ²⁹Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.

Inspiració

Herodes respectava Joan perquè sabia que era un home de Déu, l’escoltava, quedava perplex i meditava tot el que li sentia dir. A l’hora de la veritat, però, la seva vida era ben diferent al que sovint meditava i es proposava.

A tu no et passa quelcom de semblant? Dins teu, no hi ha un petit Herodes?

M’agraden i respecto les coses de Déu.

Trec profit quan medito, reflexiono i prego sobre el que em diuen persones profundes i espirituals.

Però també m’agrada quedar bé amb tothom, ni que hagi de claudicar, sovint, respecte de coses o principis fonamentals.

Amb freqüència les circumstàncies em fan actuar de manera contradictòria amb el que sento, crec i penso.

Potser em deixo arrossegar per la sensualitat, ni que sigui subtilment, i, sense, adonar-me’n, vaig quedant progressivament atrapat.

Què hauries de fer per tal de ser lliure i alliberador com Joan Baptista i tants d’altres profetes antics i actuals?

Per què no li demanes avui al Senyor el do de l’honestedat, de la coherència i de la fidelitat? És possible que així tu també puguis ajudar als altres com un veritable profeta dels nostres temps.

Xavier Rodríguez sj

Conversa

De vegades em pregunto què et diria si et trobés en persona, Senyor.
Crec que podria dir “Gràcies, Senyor” per estar sempre al meu costat.
Sé amb certesa que hi ha hagut moments en què tu m’has portat, Senyor.
Ha estat per la teva força que he superat els temps foscos de la meva vida.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén