Presència

Quan vingui a la teva presència, Senyor,
sé que soc davant del meu Creador.
M’has creat per amor.
Fins i tot saps el nombre de cabells que tinc al cap.
La teva presència, Senyor, és el regal més gran de tots.

Llibertat

Déu no és estrany a la meva llibertat.
De fet, l’Esperit insufla vida als meus desitjos més íntims,
donant-me un impuls suau cap a tot el que és bo.
Demano la gràcia de deixar-me embolcallar per l’Esperit.

Consciència

Senyor, concedeix-me que pugui desitjar sempre
estar en la teva presència.
Que no oblidi mai la teva bondat amb mi.
Guia’m perquè pugui compartir les teves benediccions amb els altres.

La Paraula de Déu

²⁷Jesús, amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava:
—Qui diu la gent que soc jo? ²⁸Ells li respongueren:
—Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, algun dels profetes. ²⁹Llavors els preguntà:
—I vosaltres, qui dieu que soc?
Pere li respon:
—Tu ets el Messies. ^{, 30}Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

³¹Llavors començà a instruir-los dient:
—Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. ³²I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo. ³³Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li:
—Ves-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.

Inspiració

Ja ho veus, Jesús: pots estar prou content. Al carrer la gent diu de tu que ets un gran personatge, un profeta dels que han fet història, Joan Baptista o Elies rediviu... Tu em fas una segona pregunta: “Per a tu, qui soc, jo?” La veritat és que no me l’esperava, una pregunta tan fonda i directa.
És veritat que ja comença a ser hora de dir en què crec, “en què està posada la meva vida, on miro sempre, enmig de les mil mirades de cada dia”. Sempre he dit que tu eres el meu Salvador, el Crist Fill de Déu. Ara ho torno a contestar, agosarat i amb valentia enmig d’un món tan secularitzat.
I, sorprenentment, tu, com a Pere, el teu bon amic, en comptes de felicitar-me i esperonar-me, em fas callar...! Creus que contesto massa de pressa, massa ingènuament.
Senyor, tens raó. No encaixo gens això de: “Cal que el Fill de l'home pateixi molt”. Però qui ho encaixa!? I potser, sense ser-ne gaire conscient, combrego “el pa partit, esbocinat” del teu Cos i Sang..
Avui m’has donat un cop de mall massa fort...! De moment només et demano que m’ajudis a agafar les meves creus i anar rere teu. La creu de la meva vulgaritat, de la meva fragilitat, del meu pecat. I la creu de la vulgaritat dels altres, de la fragilitat dels altres, del pecat dels altres.
I que com Maria, la mare dolorosa, sàpiga plorar tantes creus del meu entorn, de tantes persones destrossades. Portar amb tu la Creu del món.

Francesc Riera i Figueras sj

Conversa

Les teves paraules, Senyor, m’han ensenyat com pregar.
El preciós “Pare nostre”
conté tot el que jo voldria dir.

Conclusió

Agraeixo a Déu el do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir el seu poble.

Amén