Presència

M’aturo un moment
a reflexionar sobre la presència vivificant de Déu
en cada part del meu cos, en tot el que m’envolta,
en tota la meva vida.

Llibertat

«Deixa’m aquí lliurement sol, a la cel·la on no ha brillat mai la llum del sol. Si no em parla mai ningú, aquest silenci daurat em fa lliure» (part d’un poema escrit per un presoner al camp de concentració de Dachau).

Consciència

Esperit Sant, baixa de nou sobre meu durant aquest temps de pregària. A través de tu, que pugui conèixer que soc un fill estimat / una filla estimada de Déu.

La Paraula de Déu

¹Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert ²durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. ³El diable li digué:
—Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. ⁴Però Jesús li va respondre:
—L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa.

⁵Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món ⁶i li digué: —Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. ⁷Adora’m i tot serà teu. ⁸Jesús li respongué:
—Diu l’Escriptura:

‘Adora el Senyor, el teu Déu, i serveix-lo només a ell.’ ”

⁹Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué:
—Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. ¹⁰Diu l’Escriptura:

“Ell manarà als seus àngels sobre tu, per protegir-te’

¹¹I encara:

‘A les seves mans et portaran, perquè no xoqui el peu contra una pedra». ”

²Jesús li contestà:
—Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. ¹³Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú.

Inspiració

Fou l’Esperit el qui va portar Jesús al desert. I és l’Esperit qui ens porta a nosaltres també al desert. Cal anar al desert: allí ens trobem amb nosaltres mateixos, sense disfresses; i ens trobem amb Déu, que reconeixem com el nostre Déu, el Déu del nostre poble. Al desert també som temptats. De fet, no sabem què és el que realment val cadascú fins que no és temptat. Jesús, al desert, també va ser temptat. Podem suposar que la temptació no va ser un episodi aïllat de la seva vida, sinó un episodi freqüent: sempre va haver de deixar ben clar quina mena de messianisme era el seu. Un messianisme que posava per damunt de tot la Paraula de Déu, l’únic que pot satisfer els nostres anhels més pregons (i aleshores potser entendrem que el pa “meu” de cada dia pot ser un problema “material”, però que el pa de cada dia “del meu proïsme” ja comença a ser un problema “espiritual”, com han dit alguns). Un messianisme que defugia la temptació del poder, perquè només a Déu li escauen el poder i glòria, i no volem esdevenir petits “déus” que acaben barallant-se els uns amb els altres. Un messianisme que no sucumbeix a la temptació de l’èxit fàcil, de superar, com si res, les dificultats de la vida i de tenir-ho tot a cor què vols. Si som temptats, és en Jesús temptat en qui se’ns dona la victòria.

Josep Giménez sj


Per veure el dibuix de l'evangeli d'avui, copieu l'enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/XSSGZr

Conversa

Els amics no guarden secrets els uns dels altres.
Mentre prego, puc mirar Jesús com el meu amic
i comparteixo els meus pensaments més íntims amb Ell,
confiant que Ell entén?

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén