Presència

Senyor, ajuda’m a ser particularment sensible a la teva santa presència. Embolcalla’m en el teu amor. Que el meu cor es faci un amb el teu.

Llibertat

Senyor, massa sovint penso que soc jo qui controla la meva vida.
Ajuda’m a veure que soc incapaç de moltes coses.
Demano la gràcia de ser capaç de lliurar-te la meva vida
i experimentar l’alegria d’aquesta llibertat.

Consciència

Conscient de la teva presència, Senyor,
miro el meu passat recent.
Vull ser sincer/sincera amb mi mateix/mateixa sobre com he estat
i el que he fet,
perquè sé que estimes la veritat en el cor
i m’acceptes tal com soc.

La Paraula de Déu

³¹»Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron gloriós. ³²Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres, ³³i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. ³⁴Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»—Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. ³⁵Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; ³⁶anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m. ³⁷»Llavors els justos li respondran:
»—Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ³⁸¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ³⁹¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t? ⁴⁰»El rei els respondrà:
»—En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi. ⁴¹»Després dirà als de la seva esquerra:
»—Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. ⁴²Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; ⁴³era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar. ⁴⁴»Llavors ells li respondran:
»—Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir? ⁴⁵»Ell els contestarà:
»—En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi. ⁴⁶»I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

Inspiració

Una de les frases més belles als llavis de Jesús i que ens podem anar repetint: “Veniu, beneïts del meu Pare”, per a agafar força, ànim, coratge..., per a resistir, per a ser pacients, per a saber aguantar, per a avançar, per a poder-nos aixecar...

Gairebé seixanta milions de nens sense poder anar a l’escola, uns vuit-cents milions de persones que pateixen fam, seixanta-cinc milions de refugiats, uns sis milions de nens que moren cada any abans dels cinc anys i totes les nostres quotidianitats. “Veniu, beneïts del meu Pare”.

La causa de Jesús, la preocupació de Déu pels éssers humans: jo tenia fam, set, era foraster, estava malalt, era a la presó, no tenia vestit... Aquí hi ha la prova definitiva de la nostra fe: en aquestes causes ens fem comunitat de Jesús. Som els uns la felicitat dels altres, aliança i comunió, a través de la misericòrdia i de la bondat, en un servei mutu que salva i ens salva.

Omplim el cor de sol·licitud i escoltem la invitació de Déu: pobres, famèlics, necessitats, ferits per una difícil història humana, ens mirem i sentim que aquest tu no és res més que un altre jo i jo no sóc res més que un altre tu. Unitat. Unitat.

Jesús, un sol cos: ets tu, és ell, sóc jo.

M. Lluïsa Geronès Estrada

Conversa

Com m’ha mogut interiorment la Paraula de Déu?
M’ha deixat indiferent?
M’ha consolat o m’ha mogut a actuar d’una manera nova?
M’imagino Jesús dret o assegut al meu costat,
em giro i comparteixo els meus sentiments amb ell.

Conclusió

Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi,
és ara i sempre serà,
món sense fi. Amén.

Amén