Presència

«El món és ple de la grandesa de Déu» (Gerard Manley Hopkins).
Em quedo un moment en la presència de Déu, al meu voltant,
en cada part del meu cos
i al fons del meu ésser.

Llibertat

Senyor, deixo a una banda les preocupacions, els ressentiments i les pors
a què a vegades m’agafo amb força.
Fes que obri les mans i el cor per rebre lliurement
tots els dons que necessito ara.

Consciència

Com em sento ara realment? Alegre? Aclaparat/aclaparada?

Potser gaudeixo de molta pau, feliç de ser aquí.

O potser estic frustrat/frustrada, preocupat/preocupada o enfadat/enfadada.
Admeto la realitat de com estic ara. És el jo real que estima el Senyor.

La Paraula de Déu

⁷»Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. ⁸No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.

⁹»Vosaltres, pregueu així:

Pare nostre que estàs en el cel, santifica el teu nom,

¹⁰vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. ¹¹Dona’ns avui el nostre pa de cada dia;^{, 12}perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; ¹³no permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal.^,

¹⁴»Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; ¹⁵però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres.

Inspiració

ELS DESIGS DEL COR DE JESÚS, LA SEVA PREGÀRIA...!
Per això l’ensenyà als seus:

+ Pare, Mare: braços oberts, gestació amorosa, infantament amb dolor i goig, cor tendre, generador, estimulant, que llança a la creativitat... que fa créixer. Rere nostre, en el més profund, hi ha Pare/Mare, creador, generador, acollidor, cor tendre.

+ Nostre. Per a Jesús, no és Pare d’un fillet únic, individualista... Un Déu que acontenta el cor esquifit. Ben altrament, un Pare cap de casa gran, d’una gran fillada, que estima cada fill pel seu nom, que gaudeix veient que la germanor i la justícia brollen entre els fills iguals i units.

+ Del cel. No un “Déu” ídol a la nostra disposició, per al nostre consum, per a treure les penes, per a donar consol i fer “pessigolles” al cor. No d’aquest món petit i esquifit, preocupat de foteses, no el Déu dels càlculs escarransits. El Déu de la gratuïtat, de la Utopia, del Regne... Un Déu que fa créixer, que no tanca les possibilitats, sinó que llança lluny fins al cel...!

Nom, Regne, Voluntat. / Pa, Perdó, Parany. Són els sis grans “desigs” del cor de Jesús, objecte habitual de la seva pregària.

Francesc Riera i Figueras, sj.

Conversa

Em noto reaccionant interiorment mentre prego amb la Paraula de Déu?
Em sento desafiat, reconfortat, enfadat / desafiada, reconfortada, enfadada?
Imaginant Jesús assegut o dret a prop meu,
Li parlo dels meus sentiments, com un amic es confia a un altre.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén