Presència

Quan vingui a la teva presència, Senyor,
sé que soc davant del meu Creador.
M’has creat per amor.
Fins i tot saps el nombre de cabells que tinc al cap.
La teva presència, Senyor, és el regal més gran de tots.

Llibertat

Senyor, fes-me la gràcia de ser lliure dels excessos d’aquesta vida. No deixis que em posseeixi el desig de riqueses. Mantén-me el cor i l’enteniment lliures per a estimar-te i servir-te.

Consciència

Sabent que Déu m’estima incondicionalment,


observo sincerament el meu darrer dia, els fets que han tingut lloc i els meus sentiments.


Tinc alguna cosa per a agrair? En dono les gràcies.

Hi ha alguna cosa que em sap greu? En demano perdó.

La Paraula de Déu

⁷»Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; ⁸perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ⁹¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? ¹⁰O bé, si li demana peix, li donarà una serp? ¹¹Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen.

¹²»Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes.

Inspiració

Vivim un xic atrafegats. La vida adulta ens arriba amb responsabilitats, que ens demanen atenció, temps i esforç: les exigències de la feina, conciliar la vida familiar, els fills que creixen, els pares grans que ens necessiten, els compromisos..., fins i tot trobem un moment per a trobar-nos amb els amics!

I per a pregar?
Conec algú –la meva mare!– que deia fer pregària del treball. Prenia consciència de tot el que havia de donar –com a mare, filla, esposa, a la feina...– i ho posava en mans de Déu. Sovint, quan no quedava temps, quan els dies es feien curts per a respondre a tot i es trobava cansada, la seva pregària era l’ofrena del seu treball. I entre tota aquesta activitat, parava un minut, i feia pregària de l’evangeli d’avui: “Senyor, vós diguéreu: «Demaneu i Déu us donarà, cerqueu i trobareu, truqueu i Déu us obrirà», doncs jo, avui, demano, cerco i truco”.

Si pregar apropa a Déu, estar al seu costat fa que brolli una paraula dels nostres llavis, allà on som, fent el que fem. Manera senzilla, directa i eficaç de posar en ell la nostra confiança.

Paloma Aragüe Calle hcsa

Conversa

Per comunicar-nos no sempre necessitem parlar.
Puc imaginar-me assegut en silenci amb Jesús?
En silenci, jo el miro i ell em mira a mi.
Com em sento?

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén