Presència

Senyor, ajuda’m a ser particularment sensible a la teva santa presència. Embolcalla’m en el teu amor. Que el meu cor es faci un amb el teu.

Llibertat

Senyor, com sant Ignasi, us ofereixo la meva memòria, l’enteniment,
tota la meva voluntat. Tot el que et demano és el teu amor i la teva gràcia.
I això em basta.

Consciència

Mentre et parlo, oh Déu,
ajuda’m a agrair el do de la comunicació.
Concedeix-me de poder parlar pels qui no tenen veu
i tenir sempre una paraula amable per a aquells que ho necessitin.

La Paraula de Déu

²⁰»Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

²¹»Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. ²²»Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern. ²³»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, ²⁴deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. ²⁵»Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. ²⁶En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

Inspiració

El Senyor diu: no matis. Matar és truncar la vida d’un ésser humà. Matar és trencar la nostra relació amb Déu en allunyar-nos d’ell.

Matar és una acció que molt probablement no farem mai; però, ens sentim responsables de tantes vides arrencades, aniquilades, ofegades que hi ha cada dia en el món? Quantes vides creades per l’estimació del Pare són segades?

Més al nostre abast està irritar-nos amb el germà, insultar-lo o maleir-lo; això és també matar-lo! No li prenem la vida, però li trepitgem la dignitat, menyspreem aquell ésser creat únic i meravellós als ulls de Déu! El reduïm al nostre enemic.

Com podem acostar-nos a l’altar per oferir les nostres ofrenes de gratitud per l’amor creador, si abans l’hem menystingut en establir una relació amb l’ésser, que és la seva obra, tractant-lo com a diferent, com a oponent amb qui lluitar, a qui posar un plet, ignorar o menysprear?

El Senyor dóna un missatge clar: primer vés a fer les paus amb el germà amb qui has trencat el lligam amb Déu; accepta’l, perdona’l, acull-lo, agraeix-lo... Si no presentem com a ofrena aquesta relació de germà, en què el Senyor ens atreu i se’ns fa present; quin sentit té que ens acostem i l’ofrena sols vingui de nosaltres mateixos?

Les desavinences entre els homes generen un dolor que arrosseguem i paguem amb l’ànima rosegada. Si ens acostem a Déu, sempre rebrem el perdó gratuïtament.

Mercè Almirall

Conversa

Quines mocions ha deixat en mi la Paraula de Déu?
M’ha deixat indiferent?
M’ha consolat o m’ha mogut a actuar d’una manera nova?
Imagino Jesús al meu costat; està dret o assegut,
em giro i comparteixo els meus sentiments amb ell.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén