Presència

Déu meu, ets més a prop del que m’atreveixo a creure, més a prop que el meu propi alè. Em sento beneït per la teva íntima proximitat i no he de tenir por.

Llibertat

«Un tronc d’arbre, gruixut i sense forma,
no creuria mai que podria convertir-se en una estàtua,
admirada com una escultura meravellosa,
i no se sotmetria mai al cisell de l’escultor,
que amb la seva inspiració veu el que en pot fer» (sant Ignasi).
Demano la gràcia de deixar-me modelar pel meu Creador que tant m’estima.

Consciència

Sabent que Déu m’estima incondicionalment,


observo sincerament el meu darrer dia, els fets que han tingut lloc i els meus sentiments.


Tinc alguna cosa per a agrair? En dono les gràcies.

Hi ha alguna cosa que em sap greu? En demano perdó.

La Paraula de Déu

²⁸Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. ²⁹Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. ³⁰Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, ³¹que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. ³²A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. ³³Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
—Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. ³⁴Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. ³⁵Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
—Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. ³⁶Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.
Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

Inspiració

ACTITUD: Contemplació de Crist transfigurat.
PETICIÓ: Creure en el Transfigurat, acceptar la meva transfiguració.

Vuit dies abans de la transfiguració, a Cesarea de Felip, Jesús havia preguntat als deixebles: "Per a vosaltres, qui sóc jo?" I Pere, en nom de tots, havia respost amb el coneixement que aleshores tenien d'ell, coneixement que encara no era complet. Per això Jesús es queda amb les ganes de revelar-los alguna cosa d’allò profund que hi havia en ell: la Filiació, la Deïtat. I ve la transfiguració. I va aparèixer un núvol (signe de la presència de Déu en l'AT) i se sent la veu del Pare: "Aquest és el meu Fill, el meu elegit, escolteu-lo". S'afirma qui és Jesús: Déu en la seva lluminositat transparent, Fill testimoniat pel Pare. I s'afirma qui som nosaltres: els que escolten. Creiem que Jesús és Déu, creiem que Jesús és el Fill. I en l'"escolteu-lo" se'ns diu també qui som nosaltres, perquè la Paraula estableix una relació que ens fa participar en la filiació de Jesús; en l'escolta descobrim el que som per a Déu, fills, en Jesús i com Jesús. Per això en la pregària del dia de la festa de la Transfiguració es diu al Pare: "Amb la teva veu anuncies l'adopció meravellosa i definitiva dels teus fills": nosaltres! Per això Pau afirmarà: “I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l'Esperit.” (2Corintis 3, 18).

En conseqüència, caldria prendre al peu de la lletra les afirmacions de la tradició cristiana: "L'home és el rostre humà de Déu", deia sant Gregori de Nissa. "Déu es fa home, perquè l'home es faci Déu per la gràcia, i participi de la vida divina". "L'home és un ésser que ha rebut l'ordre de fer-se Déu". "L'home ha d'unir la naturalesa humana creada i l'energia divina increada". "Jo sóc home per naturalesa i Déu per la gràcia".

Aquesta és la meva última veritat, el que sóc davant Déu: sóc fill. D'aquí la confiança total en Déu, d'aquí el fet de tractar l'altre com a germà. Aleshores, segons la litúrgia, aquesta és també la nostra festa, la nostra transfiguració.

Jaime Roig sj

Conversa

“No hi ha condemna per als que estan en Crist Jesús”. (Romans 8:1). M’adreço a Aquell que m’estima i em coneix millor del que em puc estimar o conèixer a mi mateix/mateixa. Li demano el que ara necessito.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén