Presència

«Però sempre que pregueu, entreu a la vostra habitació, tanqueu la porta i pregueu al vostre Pare que veu el que és secret» (Mateu 6:6). Déu meu, tu ets el meu espai secret, sempre habites dins meu, i jo en tu. Que cada dia deixi temps per a entrar a l’habitació interior del meu cor, per poder estar amb tu.

Llibertat

Senyor, que no pugui prendre mai el do de la llibertat com una cosa òbvia.
Tu m’has concedit la gran benedicció de la llibertat d’esperit.
Omple el meu esperit amb la teva pau i la teva alegria.

Consciència

La meva ànima anhela la teva presència, Senyor. Quan dirigeixo els meus pensaments cap a tu, trobo pau i alegria.

La Paraula de Déu

²⁴I afegí: —En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. ²⁵Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, ²⁶però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. ²⁷ I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria. ²⁸En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; ²⁹es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. ³⁰Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

Inspiració

El poble d’Israel estava convençut, amb tota la bona fe, que era l’únic poble escollit per Déu. L’únic que podia gaudir, en exclusiva, de l’estimació de Déu.

S’enfaden molt amb Jesús, fins al punt d’intentar estimbar-lo, quan insinua que l’amor de Déu també és per a altres pobles estrangers.

I a tu i a mi què ens passa? Com estem de monopoli i d’exclusivitat respecte de Déu? Ens creiem dels bons de tota la vida? Permetem o impedim que altres s’apropin? Creiem que nosaltres hi tenim més dret?

Acollim els estrangers?, els immigrants? Els qui són o pensen diferent? O som, de fet, intolerants, fonamentalistes, “fariseus”.

Jesús fa una crida a la universalitat. Déu és Pare de tots! No hauria d’obrir més el meu camp de visió?

Recorda: “No tanquis la porta a la mentida, que et deixaràs la veritat a fora”.

Xavier Rodríguez sj

Conversa

Conscient que soc encara en presència de Déu,
m’imagino el mateix Jesús dret o assegut al meu costat,
i li dic el que tinc al cap, el que em passa pel cor,
parlant com un amic amb un altre.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén