Presència

M’aturo un moment
i penso en l’amor i la gràcia
que Déu vessa en mi,
creant-me a la seva imatge i semblança,
fent-me el seu temple….

Llibertat

Pare del cel, fes-me conscient de tot allò que carrego avui i fes-me la gràcia de posar-ho al peu de la creu i entrar així lliurement en aquesta estona de pregària.

Consciència

M’adono que estic en la presència del Senyor.


Cercaré refugi en el seu cor ple d’amor.


Ell és la meva força en moments de debilitat.


Ell és qui em consola en moments de tristesa.

La Paraula de Déu

¹⁷ »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. ¹⁸»En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. ¹⁹Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.

Inspiració

Aquesta defensa tan nítida que Jesús fa de la Llei del poble d’Israel pot sobtar, sobretot si la comparem amb un munt de textos evangèlics on es presenta Jesús essent molt crític amb l’esperit legalista dels líders del poble. Per a sortir d’aquest atzucac (al capdavall, Jesús, defensa o qüestiona la llei jueva?), cal tenir present el context d’aquest text. Ve precedit per les Benaurances i la crida a ser sal i llum de la terra. Les Benaurances no són una “llei”; tampoc no la menyspreen. Simplement ens porten molt més enllà de la llei, ens porten al seu “esperit”. I el text que comentem continua amb aquesta expressió de Jesús: “Si la vostra justícia no és més gran que la dels escribes i fariseus, no entrareu al Regne del Cel” (Mt 5,20). Novament la mateixa intuïció: complir la llei religiosa jueva es bo, però el Regne del Pare ens mena molt més enllà del compliment.

Des d’aquesta perspectiva s’entén més l’expressió de Jesús: no he vingut a abolir la llei (perquè en si mateixa és bona); he vingut a donar-li compliment. Altrament dit, a “plenificarla”, a revelar l’esperit que la mou i la renova i la vivifica perquè no resti petrificada en lletra morta, inservible i inintel·ligible. Per això la denúncia dels lletrats i fariseus continua vigent: obligueu a complir una llei i uns preceptes petrificats, l’esperit dels quals s’ha esvaït i no arribeu a comprendre; i us penseu que això és el que plau a Déu!

Cal, doncs, recuperar l’esperit genuí que mou i vivifica constantment la llei religiosa: no és l’obligació de complir, sinó la recerca de la millor manera d’estimar Déu en els germans i els germans en Déu. I això no és una qüestió passada, pròpia d’aquell temps, sinó que avui continua ben viva: complim uns preceptes exteriors que ens vénen com imposats des de fora o obeïm una veu interior (esperit) que ens mou en la direcció d’una estimació sempre més gran.

Carles Marcet sj

Conversa

“El va mirar i l’estimà” (Marc 10,21). ¿Puc permetre’m seure a la mirada amorosa de Jesús, que m’estima en tot moment i lloc, en totes les circumstàncies? Déu sempre em mira amb un amor incondicional.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén